Societat

Religió

Tots els tresors del Pi

recuperació ·

Santa Maria del Pi exhibeix el seu tresor, obre la cripta i una exposició històrica

Estudia fer visites guiades temàtiques sobre el gòtic i sant Josep Oriol

Preveu deixar pujar al campanar, el gòtic més alt de l'Estat

Fetes les obres del sostre i la rosassa (de 10 metres), ara s'ha de restaurar la coberta i fer obres al vestíbul

Els gegants del Pi,del
segle XVII, els més estimats de la ciutat, seran exposats en una vitrina

Els tre­sors de la basílica de Santa Maria del Pi, un dels grans tem­ples gòtics de Bar­ce­lona, jun­ta­ment amb la cate­dral, Santa Maria del Mar i els sants Just i Pas­tor, ja estan a l'abast del públic. Peces que havien estat ama­ga­des i havien dor­mit durant anys en arma­ris, mol­tes sal­va­des in extre­mis de la des­trucció de la Guerra Civil, han estat recu­pe­ra­des i expo­sa­des. Cal des­ta­car una estau­ro­teca amb un frag­ment de la Vera Creu, donació del rei Martí l'Humà, una pin­tura a l'oli del gran artista bar­roc català Antoni Vila­do­mat, i una altra del cas­tellà dei­xe­ble de Velázquez, Juan Carreño de Miranda, o un calze gòtic amb esmalts que va dei­xar en herència Felip de Malla, antic rec­tor del Pi que va arri­bar a ser 17è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.

La reco­pi­lació d'aques­tes peces i l'habi­li­tació d'una sala per poder-les admi­rar és una de les nove­tats de la basílica. Una altra és l'ober­tura de la cripta, l'accés a un pati inte­rior des d'on es pot con­tem­plar el cam­pa­nar i una expo­sició històrica per­ma­nent titu­lada 1.000 anys de fe i cul­tura. I és que la història de la basílica de Santa Maria del Pi, la gran pro­ta­go­nista del setge de Bar­ce­lona del 1714, és la història de la ciu­tat.

L'expo­sició està divi­dida en cinc apar­tats. Un està dedi­cat a la cons­trucció de la basílica al segle XIV, un altre parla de la dedi­cació, un ter­cer tracta de les trans­for­ma­ci­ons en el curs de la història així com de la des­trucció durant la Guerra Civil i en un quart apar­tat s'explica què era la comu­ni­tat de bene­fi­ci­ats, de la qual va for­mar part sant Josep Oriol, i la junta d'obra. En una dar­rera part es parla de Santa Maria del Pi com de la cate­dral del poble.

La cate­dral del poble

En aquest dar­rer apar­tat s'explica el lli­gam de l'església amb con­gre­ga­ci­ons i cofa­ries. La més impor­tant és la de la Sang, que encara exis­teix i que fou fun­dada el 1341 per acom­pa­nyar els pre­sos al patíbul. En aquest apar­tat queda pen­dent de pen­jar-hi referències als dar­rers esde­ve­ni­ments històrics, com ara la tan­cada d'immi­grants sense papers, el 2001.

“L'any que ve pot­ser ja es podran començar a fer visi­tes al cam­pa­nar i també volem pro­gra­mar visi­tes guia­des”, explica l'admi­nis­tra­dor de la basílica, Joseph Maria Rojo-Pijoan. Asse­gura que, pel que fa a les visi­tes guia­des, podrien ser temàtiques: “Se'n podria fer una dedi­cada bàsica­ment al gòtic i una altra espe­ci­a­lit­zada en sant Josep Oriol, un dels sants per excel·lència de Bar­ce­lona que va ser bene­fi­ci­ari del Pi i que està enter­rat aquí.”

“Quan sant Josep Oriol va entrar de bene­fi­ci­ari a Santa Maria del Pi –explica Rojo–, li van donar el càrrec de pas­si­o­ner almoi­ner, és a dir, havia d'anar a veure malalts i repar­tir les almoi­nes. Així va entrar en con­tacte amb la gent més pobra de la ciu­tat, de la Bar­ce­lona del segle XVII. Va ser ales­ho­res quan diuen que va començar la seva acti­vi­tat tau­matúrgica”.

La basílica de Santa Maria del Pi vol recu­pe­rar i divul­gar la seva història, però, sobre­tot, té pen­dent d'aca­bar les seves obres de res­tau­ració. Aca­ba­des les obres a l'intradós –tot el sos­tre–, i la rosassa (de deu metres de diàmetre, una de les més grans del món), ara queda pen­dent la coberta. Esgo­ta­des les sub­ven­ci­ons i en època de crisi, els res­pon­sa­bles de la basílica han deci­dit ara obrir més hores el tem­ple (a canvi d'“una petita apor­tació” per part dels visi­tants). “Els ingres­sos faran pos­si­ble cul­mi­nar les obres de reha­bi­li­tació”, admet Rojo-Pijoan.

El vestíbul prin­ci­pal també serà remo­de­lat. S'hi obrirà una botiga (amb lli­bres històrics, CD de música d'orgue, ceràmiques, objec­tes reli­gi­o­sos i uns dolços ano­me­nats Ori­o­lets del Pi) i es farà una gran vitrina per poder veure uns esti­mats esta­dants de la basílica: els gegants del Pi, del segle XVII.

XIV
Segle
en el qual es va construir Santa Maria del Pi, una de les joies del gòtic català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.