Societat

EMILI BOIX,

SOCIOLINGÜISTA

“Molts néts ensenyen la llengua als avis”

“Els castellanoparlants parlen més en català amb els fills que amb els pares”

“No tenim una societat dividida, però les ‘chonis' i les ‘Montserrats' viuen en barris diferents”

“A Catalunya hi ha guetos lingüístics”

Professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona (UB), Emili Boix ha dirigit l'estudi Les llengües al sofà. Aproximació a la transmissió del català en parelles lingüísticament mixtes dels països de llengua catalana, que sortirà publicat aviat.

Emili Boix, autor de l'assaig Català o cas­tellà amb els fills, que ana­litza els com­por­ta­ments lingüístics a Bar­ce­lona, comenta amb El Punt Avui la situ­ació de la llen­gua cata­lana.

Quin paper juguen les pare­lles lingüísti­ques mix­tes en la trans­missió gene­ra­ci­o­nal del català?

Molt impor­tant. A Cata­lu­nya es parla més català amb els fills que amb els pares i això fa que molts cas­te­lla­no­par­lants pas­sin a par­lar en català amb els fills i que aquests fills par­lin en català amb els avis. Molts néts cata­la­nit­zen els avis.

Segons els últims estu­dis, hi ha mig milió de per­so­nes que par­la­ven cas­tellà amb els pares i par­len català amb els fills.

A Cata­lu­nya, sem­bla que el català té un cert poder d'atracció en la
vida pri­vada. En altres ter­ri­to­ris de llen­gua cata­lana com el País
Valencià i a les Illes Bale­ars, però, és una altra història.

Què empeny els cas­te­lla­no­par­lants a par­lar en català als fills?

Sem­bla que el català té pres­tigi. Bona part dels qui adop­ten el català en la seva vida quo­ti­di­ana ho
fan perquè han entrat en xar­xes de rela­ci­ons, fins i tot abans d'apa­re­llar-se o casar-se, en què ja havien adop­tat el català. Amb els
fills, trien par­lar en català.

Un bon símptoma per a la llen­gua.

Sí, però val a dir que, alhora, hi ha nous par­lants de cas­tellà que arri­ben pels pro­ces­sos migra­to­ris. El català gua­nya per un cantó, però per l'altre, ine­vi­ta­ble­ment, el cas­tellà con­ti­nua pene­trant ja sigui a través dels sud-ame­ri­cans o de per­so­nes de la resta del món.

És més difícil que la nova immi­gració s'apa­re­lli amb els
cata­la­no­par­lants?

No conec les dades d'apa­re­lla­ment d'aquests sec­tors, però em sem­bla que sí que viuen més en sec­tors soci­al­ment sepa­rats i, per tant, és més difícil que es tro­bin. En canvi, és més fàcil que es formi una pare­lla entre cata­la­no­par­lants i cas­te­lla­no­par­lants d'ante­ri­ors ona­des migratòries com passa en el disc d'Els Catar­res en què un cata­la­no­par­lant s'ena­mora de la Jeni­fer.

No són este­re­o­tips?

Al dar­rere d'això hi ha una rea­li­tat. No vivim en una soci­e­tat gaire divi­dida soci­al­ment. En gene­ral, és una soci­e­tat bas­tant fle­xi­ble, però hi ha cho­nis i Mont­ser­rats que
viuen en bar­ris dife­rents.

Hi ha gue­tos lingüístics?

Hi ha gue­tos, on el català és mino­ri­tari, en bar­ris que es van
cons­truir sepa­rats de la resta
de ciu­tats com Bar­ce­lona, Bada­lona o l'Hos­pi­ta­let on ara s'han
afe­git noves migra­ci­ons.

La classe social deter­mina
l'idi­oma de la llar?

A les clas­ses mit­ja­nes, entre gent que té ofi­cis mit­jans, tècnics, mes­tres... el català té pres­tigi i mol­tes per­so­nes l'han adop­tat com a llen­gua d'ús comú. En canvi, hi ha altres sec­tors de classe mit­jana cas­te­lla­no­par­lants que són molt bel·lige­rants amb el català. A les clas­ses altes també hi ha sec­tors resis­tents al català, men­tre que a les clas­ses més des­a­fa­vo­ri­des la presència del català és baixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.