La mesquita dels veïns

Lluny de les polèmiques que envolten l'obertura de mesquites a ciutats com ara Lleida o Cornellà, aquests dies la comunitat musulmana de Guissona ha estrenat la seva amb absoluta placidesa. Una mostra de bon veïnatge, també religiós, a l'únic municipi de l'Estat on el nombre d'habitants d'origen forà és superior al d'autòctons.

Fa un any i mig, els marroquins van decidir-se a impulsar l'obertura del seu temple. “Abans cadascú resava a casa seva. Però volíem tenir un lloc de reunió, sobretot per ensenyar àrab a la canalla. Quan anem de vacances al nostre país la família no els entén: sols saben parlar català i espanyol”, explica Nimoum Marchuh, portaveu de l'associació Comunitat Islàmica de Guissona, constituïda recentment. “L'hem creat perquè és un dels requisits per poder obrir la mesquita, però la nostra intenció és celebrar les festes religioses i resar com fan la resta de comunitats.” De fet, després de la catòlica, la segona confessió al municipi és l'ortodoxa, que practiquen els procedents de l'Europa de l'Est. Cada dues setmanes, l'església parroquial és escenari d'una missa ortodoxa sempre concorreguda, sobretot durant les festes de Cap d'Any, molt destacades en la seva tradició. L'alcalde, Xavier Casoliva (ERC), assegura que l'ús de la parròquia fora el ritu catòlic “és assumit per tothom, perquè la convivència entre nacionalitats és bona”. Tampoc no hi ha tibantors “ni amb els musulmans ni amb cap altra comunitat”, assegura. La bielorussa Natàlia Hòlnik, agent d'acollida municipal, destaca la feina feta per “donar a conèixer totes les cultures, a través de celebracions culinàries i festivals”. Hi ha algunes parelles formades per musulmans i catalans. No hi ha cap musulmana que porti el vel integral i es limiten a cobrir-se el cap amb un mocador. En un poble on asseure's a prendre un cafè en una terrassa esdevé un espectacle harmònic de llengües i, en alguns casos, vestimentes, el mocador no crida l'atenció a ningú. La religiositat forma part d'aquesta diversitat i és vista com una qüestió íntima i, alhora, una manifestació cultural més.

La mesquita és una vella aspiració dels musulmans guissonencs. Fa vuit anys, ja es van adreçar a l'Ajuntament amb la intenció de trobar un local cèntric per obrir-la. L'Ajuntament, però, els ho va desaconsellar. “Allà els locals són petits. Els passa igual a les botigues que volen expandir-se. A més, els van dir que fóra millor que busquessin un altre indret on els veïns no es poguessin queixar de sorolls. En una discoteca, aplicaríem les normatives de la mateixa manera.” Finalment, la mesquita ha obert portes en una nau de lloguer de 390 m² situada al polígon industrial. La llicència municipal s'ha atorgat sense problemes, després de comprovar que “complia tots els requisits necessaris quant a permisos”, puntualitza Casoliva. El temple té capacitat per a un centenar de fidels, però habitualment sols van a les celebracions, oficiades per l'eximam de Cervera, la meitat. Tot homes. “Hem separat amb una cortina els espais, però hi vénen poques dones, perquè són a casa amb els fills i prefereixen resar allà.” El doll de gent que acudeix a resar cinc cops al dia ha generat protestes veïnals a altres municipis. “El millor és triar una zona industrial. No volem conflictes. De tota manera, el problema d'altres pobles potser és perquè la gent no es coneix. Aquí mirem futbol i treballem plegats, els fills van junts a escola... No et pots barallar amb els companys”, apunta Marchuh. Els musulmans han anunciat amb cartells pel poble l'obertura de la mesquita, i alguns autòctons han anat a veure-la per dins. Tampoc no tenen inconvenient que sigui una nau industrial sense cap identificació exterior. Coneixedors de la polèmica suscitada a Cornellà –on els musulmans han hagut de suprimir el minaret i modificar altres elements per homogeneïtzar-los amb els edificis del voltant–, els guissonencs argumenten: “L'aspecte ens és igual. Nosaltres sols volem un lloc per resar.” Unes naus més avall de la mesquita, hi ha l'església evangèlica Providenzia.