Societat

La vida social

Generació sense cavall

El consum de carn de cavall, perdut fa més de 30 anys, es recupera de mica en mica i es comença a introduir

Més de 600 caps de bestiar equí, pollins i eugues, arriben a Espinavell des del coll del Costabona

Hi ha tota una generació al país que no sap què és la carn de cavall, que no l'ha tastat. Una de les últimes carnisseries cavallars, que és com en deien, va desaparèixer fa 32 anys. Era a Ripoll. Ho deia ahir a Espinavell (Molló), arribat del Costabona amb les eugues i els pollins de la tria, Joan Moret, l'ànima dels criadors de cavalls pirinencs del Ripollès. És la generació que va des de final dels setanta fins fa cinc anys encara no. “Hem perdut una generació”, sentenciava. Bé, si hem de fer cas de les bondats de la carn de cavall de pastura, baixa en greixos, melosa, rica en vitamina E, etc. Són ells els que s'ho han perdut. Tot i que ara poden tastar-la i, si els agrada, ja se'n troba, en alguns restaurants i, a més, en carnisseries del Ripollès, la Garrotxa, Osona, i altres ciutats com ara Manresa. Aquest home fa anys que lluita per dignificar la vida dels ramaders que han mantingut aquesta activitat per amor a l'art o bé per no perdre una tradició familiar i se'n comença a sortir. La carn de poltre comença a ser valorada i, a més, a diferència d'anys enrere, ara es pot vendre en qualsevol carnisseria. Abans, havia de ser en una carnisseria que només tingués carn de cavall.

Joan Moret va tornar a baixar les eugues amb una samarreta reivindicativa. “SOS per la pagesia rural”, s'hi podia llegir. I és que, tal com va explicar, es veu que la reducció del 20% d'aportacions públiques que han tingut altres sectors per les retallades en el cas de la gent del camp és del 70%, quant a les subvencions del Ministeri d'Agricultura i l'agroambiental per mantenir races autòctones. “Ens van fer signar un compromís perquè no venguéssim el bestiar subvencionat durant cinc anys i, al segon any, ens redueixen a res l'ajut”, va dir Moret. Només es manté intacta, suposa ell, la subvenció de la Generalitat per a races autòctones.

Sigui quina sigui la conjuntura del sector, ahir, Espinavell va tornar a ser una festassa ramadera. Del coll del Costabona –a Rojà, només hi són de Sant Joan a Sant Miquel– van baixar 360 eugues amb els seus poltres, un total de 600 caps de bestiar. Els preus, però, els dels últims trenta anys, entre 300 i 400 euros. Després de la tria –els poltres se separen de les mares–, alguns exemplars van ser adquirits per a recria; uns altres, per a competicions d'arrossegar, i la gran majoria, per al consum humà. Aquest any han baixat cavalls de disset explotacions de la vall de Camprodon, en concret, dels municipis de Molló, Llanars i Camprodon.

En aquesta ocasió, hi va haver més parades de productes del camp que en altres ocasions. Les més destacades eren la dels criadors de carn de cavall, que oferia tastets de carn de poltre guisada, i la de les trumfes de la cooperativa de Molló. Tot i ser feiner, hi havia 5.000 persones. El número 46 va ser el guanyador del concurs de la pollina, tot i que no es va saber a qui pertanyia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Es disparen les denúncies per discriminació a Barcelona

Barcelona
xarxes socials

Instagram crea un nou “compte adolescent” amb control parental

barcelona
Societat

Mor Jaume Ribas, un dels últims faroners d’Eivissa i Formentera

Ryanair manté nou rutes hivernals a Girona però amb un 33% més de vols

GIRONA

El Ripollès instal·larà càmeres als accessos de la comarca

ripoll
europa

La CE demana prohibir en espais a l’aire lliure tabac i cigarretes electròniques

barcelona
salut

Es redueixen un 15% els treballadors que van amb cotxe a l'Hospital d'Olot

olot
Sanitat

El nou CAP Florida Sud de l’Hospitalet de Llobregat obrirà el dia 25

L’Hospitalet de Llobregat
MEDI AMBIENT

Neumàtics, plàstics i ferros, els principals residus del fons marí al port de la Ràpita

La Ràpita