Societat
Un carrer per als de la retirada, a Molló
El ple ha volgut que perduri en la memòria que el municipi va ser lloc de pas de més de 100.000 republicans que fugien de les tropes de Franco
El president de la República també té el seu carrer pels fets de Prats
L'Ajuntament de Molló ha volgut fer perdurar la memòria dels exiliats republicans
L'any 1939 més de 100.000 republicans van haver d'emprendre el dolorós camí de l'exili a través del pas fronterer de coll d'Ares i de coll Pregon, al municipi de Molló, cap als pobles nord-catalans de Prats de Molló i la Presta, sota administració francesa. Molts per no tornar. De fet, els veïns del poble de Molló i tots els seus nuclis –Fabert, Ginestosa, Espinavell i el Riberal– van ser involuntàriament testimonis de primera fila d'una més de les tragèdies de la guerra civil espanyola.
Ara, l'Ajuntament de Molló ha volgut homenatjar-los i fer perdurar la memòria d'aquests exiliats dedicant-los un dels nous carrers de la urbanització de Can Gassiot. És el carrer de la Retirada. Consolida així tot un seguit de propostes en aquest sentit que va posar en marxa l'any 2009 en el marc del 70 aniversari del final de la guerra civil espanyola. Va crear rutes a peu i en BTT pels antics camins de la retirada, una ruta guiada per aquests camins fins a coll d'Ares i, sobretot, va reinstaurar la fira transfronterera amb Prats de Molló dedicant-la als qui van seguir el camí de l'exili. De fet aquesta fira, que el 2012 se celebra el dia 6 de maig, entre moltes altres activitats, recrea l'entrada de les tropes de Franco a Molló, escenifica la retirada de les tropes republicanes fins a coll d'Ares i programa tot un seguit de conferències sobre el tema i actes culturals, com recitals de cançons i poemes patriòtics. A tot plegat, cal afegir-hi el Museu de la Retirada de Camprodon, amb els objectes bèl·lics abandonats per les tropes republicanes recollits per Lluís Bassaganya i Alexandre Cuadrado.
L'Ajuntament de Molló ha dedicat un altre nou carrer de la mateixa urbanització al president de la segona república Francesc Macià pels fets de Prats de Molló del 1926. Macià va plantejar una incursió per proclamar la nació catalana des de Prats. Ho va preparar amb 600 homes que amb escamots havien d'arribar fins a Olot on se n'hi havien d'afegir 900 més i estendre la revolta aprofitant una jornada de vaga de la CNT. Poc abans, però, van ser detectats i detinguts.
Els noms dels nous carrers formen part del nomenclàtor aprovat en l'últim ple, on, a part dels dos citats, se n'hi van incloure deu més. Es tracta o bé de carrers que ja tenien noms, però que encara no eren oficials, majoritàriament del nucli de Molló, o bé de noms de carrers nous, també d'aquest nucli o de la urbanització de Can Gassiot, al veïnat de Fabert.
A part dels carrers dedicats a la retirada i a Macià, hi destaca el carrer de Francesc Pastoret, en Cisco del Carol, l'eugasser de Rojà i peça fonamental de la Tria de Mulats d'Espinavell que ha mort recentment. El consistori va acordar dedicar-li un carrer després del seu nomenament com a fill il·lustre de Molló. També destaquen el nom de la nova plaça del davant de l'Ajuntament, plaça Conflent, i el vial d'accés al poble, que ara és el passeig del Vallespir. La resta de noms de carrers estan trets de la geografia propera, com Batiments, Ter, Tec, Puigmal...