A les portes de la sort

Aquest desembre sense neu no paren d'arribar autocars al Pallars. Cada dia uns quants. I tots fan via cap al mateix lloc: l'administració de loteria número 1 de Sort. L'exalcalde Agustí López els veu passar tot passejant al costat del riu. “Aquests dies tot el poble viu d'això. És increïble. Algun dia haurem de mesurar què suposa econòmicament per a Sort tot aquest tràfec de gent.” Ell mateix ve de l'administració. Acaba de comprar alguns dècims per encàrrec d'altres diputats del Parlament. Un dels autocars porta jubilats de Juneda i d'altres pobles del Segrià. Aparca a la sortida de Sort en direcció Rialb. Baixa un nombrós grup de jubilat. Caminen cinquanta metres per la vorera i s'incorporen a la cua que fa guàrdia davant d'una finestra metàl·lica abaixada.

És així cada dia. I això des de fa unes setmanes. A Sort diuen que mai no s'havia vist el que passa aquest any. De cues n'hi ha a les hores punta dels dies feiners, i es dispara durant els caps de setmana. A la Bruixa d'Or han obert durant tota la setmana del pont de la Puríssima, festius inclosos. Els encarregats de l'administració s'han acostumat a dinar tard: l'establiment en teoria tanca a les dues del migdia, però ells ho fan ara cap a les 3, més o menys quan atenen l'últim client del matí. Just quan abaixen la persiana, arriba més gent. Comença ja la cua de la tarda. Quan tornin de dinar al cap d'una hora i mitja i obrin un altre cop, la cua tindrà prop de dues-centes persones. “Aquests dies dormo entre cinc i sis hores en lloc de vuit, menjo poc i sense gana i vaig tirant a base te verd: 8 tasses durant el dia, 3 a les nits”, diu Xavier Gabriel, l'empresari més famós de Sort.

Les xifres de les vendes de la grossa de Nadal són altes. Les principals empreses de venda per internet han detectat un augment de prop del 30% respecte als anys anteriors en aquestes dates. A les administracions com la de Sort, s'esperen encara uns dies per fer balanç d'unes vendes que s'acceleren quan s'acosta la data del sorteig.

Des del 2008 que cada any s'atribueix la venda de loteria a la crisi. Aquest any no havia de ser diferent. Crida l'atenció perquè la lògica diria que, amb menys diners a la butxaca, la gent n'hauria de comprar menys. Però les coses no van així quan es tracta de trucar a la porta de la sort. L'elevat nombre d'aturats i la sensació d'aturada econòmica general no sembla haver desanimat els compradors de loteria, sinó al contrari: “Venim de Barcelona, amb l'excusa de venir a comprar loteria hem aprofitat per visitar aquesta part del Pirineu”, expliquen des de la cua dos nois joves, acabats d'arribar a Catalunya darrere d'una feina precària i que amb prou feines comencen a entendre el català. “Si toca, fantàstic, però si no almenys haurem conegut tot això”, expliquen en José i en Jesús. Comparteixen cua amb la Maria Josepa, andorrana que ha anat a passar el pont a Vielha i de tornada aprofita per passar per Sort a buscar algun dècim. I pensa fer molta cua? “De moment diuen que en tindrem per una hora. Doncs la farem.” La qüestió és que toqui. “Això ja ho veurem.”

A qui sembla que li ha tocat d'entrada és a l'amo del bar que hi ha al costat de la Bruixa d'Or. Està fent l'agost. Esbufega portant cafès i entrepans aquí i allà. Quan té uns segons per aturar-se, explica al periodista que no, que de sort tampoc no gaire, que ja voldria tota aquesta gent, però repartida al llarg de l'any, i no pas només d'octubre a desembre. Està clar que la felicitat mai no és completa.

Un dels jubilats de Juneda s'ha cansat de fer cua, surt a estirar les cames. Es mira els xalets de l'altre costat del riu. “La de gent que viu de tot això”, reflexiona. Què en farà dels diners, si li toca? “Per als fills, per als néts, que tot està molt fotut”, diu. I torna a la cua, esperant torn davant de les portes tancades de la sort.