La segona instància judicial: un recurs legal però poc conegut
Recórrer a una segona instància judicial quan una sentència no és beneficiosa per a un acusat o per a qui acusa, com ara el ministeri públic, és habitual en la nostra jurisdicció. Per exemple, l'Audiència de Barcelona revisa, en apel·lació, una sentència imposada per un jutjat de Mataró, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) revisa les resolucions contra l'administració i els procediments de jurat, com ara el cas Tous. Aquesta revisió implica que el tribunal escolta les al·legacions de les parts, les quals es poden presentar per escrit o verbalment en una vista. Aquestes vistes són públiques però, si el cas no és prou important, els mitjans de comunicació no les difonen.
El tribunal de la sala civil i penal del TSJC que ahir va escoltar els recursos del cas Tous està format pel president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i els magistrats Carlos Ramos i Enric Anglada. La novetat d'ahir és que el tribunal va acceptar visionar públicament les cintes de vídeo, on es veuen els lladres dins i fora de la casa dels joiers, l'actuació de Corominas i la del vigilant que era a la garita i que va alertar-lo que anés armat, tot i que rient.
La sessió va ser força tècnica i la resolució del TSJC serà molt interessant. I és que tant la fiscal com la defensa del gendre dels Tous li exposaven jurisprudència divergent. La fiscal insistia que la mateixa sala del TSJC havia sentenciat de condemnar una persona absolta per un jurat, mentre que l'advocat Óscar Morales, també defensor de Corominas, insistia que en segona instància el tribunal no pot valorar la prova; és a dir, ni revisar què va declarar l'acusat ni els testimonis. La llei s'interpreta.
