Societat

La sinceritat dels pinzells de Julio Tormo

DES DE LA BUTACA DE CASA

Potser que quan més sincera és una persona és quan agafa qualsevol instrument manual, es posa davant d'un paper, o d'un llenç, o d'una pedra, amb un boli, un pinzell, un cisell, o qualsevol instrument musical i es posa a escriure, a pintar, a esculpir, o a fer música, amb la intenció de manifestar la seua manera de veure les coses i de dir-les, de transmetre-les: això és l'art. L'art és com els artistes fan el seu discurs sensorial, despullant la seua ànima i el seu pensament a l'ensems, i és per això que tot acte de creació artística és un acte de sinceritat.

Ara mateix a Silla, Julio Tormo ens ha sorprès amb una selecció de les seues obres pictòriques, que estan exposades a la seu del Bloc (carrer Llibertat), on romandran fins que passen les festes. L'obra d'aquest artista, fins ara no molt conegut, és diversa i encara no està suficientment definida, però mitjançant l'obra exposada veiem que hi ha lectura, hi ha missatge, i s'endevina o, millor, es palpa que el treball de Tormo és un treball sincer. Són 30 obres, que bàsicament podem enquadrar en el pop-art, amb influències diverses, sobre tot de Warhol; en altres la influència del còmic és evident, així com són destacables les pintures black and white de diverses escenes cinematogràfiques. Darrerament ha fet una interessant incursió en l'obra de gran format i en l'impressionisme, amb una sèrie de paisatges en què empra la tècnica de la mescla de terres i de pintura. Es manifesta molt influït per l'obra de Gregory Colbert, de pintura d'homes i animals, sobre fons de color sèpia. Encara que té obra abstracta, en aquesta exposició no ha presentat cap quadro. Julio Tormo reconeix que la tècnica de la mescla de pintures i de la composició la començà a aprendre directament de son pare, que era pintor de parets, molt famós a Silla per la seua eficàcia i elegància; el Sariero. Amb el suport de son pare, des que anava a escola ha estat dedicant-se al dibuix i des de fa 5 anys s'ha decidit per la pintura. Llevat d'això, Julio és absolutament autodidacta. Els estudis professionals els dedicà a la música, concretament al trombó.

Les societats són complexes, perquè els homes que les conformem som complexos, i mentre uns treballen en oficis manuals o mecànics, altres ho fan en el camp, o són mestres, o fan cine o teatre, o treballen en un bar, o són ames de casa (que són les úniques que no cobren per la feina que fan), hi ha els transportistes, els paletes, els rectors, els banquers, els polítics... evidentment, hi ha els artistes. Silla és una ciutat on sempre hem tingut artistes en actiu; sols cal repassar les publicacions del cronista Antich per a fer-se'n una idea. L'ajuntament, doncs, té una gran responsabilitat i ha d'ajudar els seus artistes, perquè sols les societats que tenen la sensibilitat d'apreciar l'esforç i el valor d'aquesta gent són societats cultes. En aquest sentit, és lamentable que Julio no haja tingut l'oportunitat d'exposar en el seu poble, llevat d'ara que ho ha fet a la seu del Bloc. Per a què volem la Venta de Sant Roc, la Casa de la Cultura, la Nau Jove...?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.