Pressió per la B-500
Hi ha força consens en la urgència de fer la nova carretera que unirà Badalona amb el Vallès Oriental
Fer pagar per usar-la té defensors i detractors
Ajuntaments i empresaris volen que la nova via es tiri endavant ja
Clam perquè la Generalitat desencalli el projecte de la nova B-500, que ha d'unir el Vallès amb Badalona i el Maresme. Nou anys després que es projectés el desdoblament de la carretera de la Conreria, els interrogants es precipiten com mai sobre el futur d'aquesta infraestructura, a la vegada que les veus per pressionar per la seva construcció van agafant força.
La situació de números vermells que passa la Generalitat, afegida a l'elevat cost de l'actuació (el darrer projecte que hi ha sobre la taula es dispara als 400 milions d'euros) podrien situar a la corda fluixa una actuació que especialment el sector empresarial espera amb candeletes. A més, la possibilitat que la Generalitat es desprengui de Tabasa, l'empresa pública que tenia fet l'encàrrec del projecte, podria contribuir a frenar-la encara més. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha resolt recentment alguns dubtes i ha deixat clar que la nova B-500, una carretera que inclou un túnel de tres quilòmetres que ha de perforar la serralada de Marina, només serà viable si incorpora un peatge. I no pot ser un peatge tou.
Entitats com la Federació Empresarial de Badalona (FEB) ja han alçat la veu per reclamar que s'aparqui el debat del peatge, que qualifiquen “d'absolutament estèril” i que s'entomi el problema que realment els amoïna: la falta de calendari. “Per a les empreses de Badalona, la B-500 continua tenint la mateixa importància de sempre i és imprescindible per al sector”, considera Joaquim Padrós, president de la FEB. És una opinió compartida amb la Cambra de Comerç de Barcelona. El president de la seva delegació al Barcelonès Nord, Ferran Alberch, qualifica la B-500 “d'absolutament necessària”. Entre els seus arguments hi ha el fet que dels 100.000 cotxes que cada dia passen pel nus de la Trinitat, una quarta part, uns 25.000, optarien per la nova carretera. “És bo per a Barcelona, però també és bo perquè s'evitaria la radialitat, el fet d'haver de passar per Barcelona per tot”, diu Alberch, que demana la màxima celeritat: “Si ja estigués feta l'any passat, aquest any ja hauríem treballat en condicions.”
En contra del peatge
Els ajuntaments de Badalona i Mollet, dos dels municipis de cada extrem de la carretera, coincideixen també en la importància d'aquesta via, però discrepen sobre la possibilitat que sigui de peatge. Josep Monràs, alcalde de Mollet, defensa la B-500 per la millora en la mobilitat i per la dinamització econòmica. Però no vol sentir a parlar de peatges pel greuge comparatiu que suposaria amb el túnel del Parpers de la C-60, que uneix el Maresme amb el Vallès i és gratuït: “Prou greuge hem tingut amb el peatge de Mollet per tenir ara aquest possible peatge a la B-500.” Monràs es mostraria més obert si es tractés d'un peatge a l'ombra. El seu homòleg badaloní, Xavier Garcia Albiol, és més comprensiu amb la possibilitat de cobrar als conductors que passin per la futura infraestructura “com a mal menor”, tot i no negar que es tractaria d'un greuge comparatiu amb el Maresme. “Entre no tenir-la o tenir-la de peatge, prefereixo la darrera opció”, afirma.
Des del Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord, també es posa en un segon pla la possibilitat de fer-la de peatge. “A Vallvidrera hi ha peatges i aquí també hauríem de ser capaços de traslladar que una obra tan important com aquesta, vist el risc que no s'acabi fent, s'hauria d'acceptar que es faci tot i que sigui de peatge”, explica el seu president, Jesús Maria Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs. I afegeix: “El que més ens ha de preocupar és trobar el finançament que fa uns anys teníem i que ara no hi és.” Tot i així, entre els cinc municipis del Barcelonès Nord no hi ha unanimitat (vegeu peça).
La B-500 és actualment una carretera d'un sol carril en cada sentit que enllaça Badalona i Mollet a través de Tiana. Pel que fa al nou projecte, ha pres més força el traçat més proper a Tiana, creuant la riera de Montalegre, connectant amb el camí dels Francesos a Tiana i la urbanització de Mas Ram a Badalona, travessant la B-20 amb un pas inferior fins a enllaçar amb el nucli urbà. L'eix viari acabarà tenint 9,5 quilòmetres de llargària, incloent-hi els tres del túnel de la Conreria que ha de travessar la Serralada de Marina sense afectar l'espai declarat d'interès natural.
Tiana i entitats ecologistes hi estan en contra
Ester Pujol, alcaldessa de Tiana, opina que la nova B-500 “no és imprescindible” per a la localitat. “La majoria de tianencs es desplacen a Barcelona o al Maresme i no tant al Vallès. Per això, considera que n'hi ha prou amb l'actual carretera de la Conreria, si bé veuria amb bons ulls fer-hi alguna millora, “però d'aquí a construir una nova via hi ha molta diferència”. Pujol s'oposa a l'impacte ambiental a la serralada de Marina. I tant Toni Altaió, de l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Catalunya, com Núria Vidal, d'Ecologistes en Acció, també es mostren contraris a la construcció de la via. Asseguren que carregaria la xarxa actual de carreteres.