Rajoy instal·la el cementiri nuclear en un territori del PP
La infraestructura s'allunya definitivament d'Ascó i cau a Villar de las Cañas, un municipi de Castella-la Manxa
La resistència política per les dates electorals va frenar la decisió de Zapatero
Sense unes eleccions al cap del carrer i amb una crisi sense precedents que fa que qualsevol inversió sigui ben rebuda, el govern de Mariano Rajoy ha pogut adjudicar a la població castellana de Villar de las Cañas (Conca) l'emplaçament del futur magatzem temporal de residus (MTC). Després de la resistència que va afectar l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero de part dels diferents governs territorials amb municipis candidats, Rajoy només ha necessitat dos consells de ministres per vèncer recels. Ho tenia, però, força senzill, ja que ho havia de negociar amb el govern de Castella-la Manxa, que presideix la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, que aquesta vegada no ha tingut cap inconvenient a acceptar la decisió del nou executiu espanyol.
En tot cas, no deixa de resultar sorprenent que s'hagi escollit el municipi que els tècnics havien situat en quarta posició en el rànquing d'idoneïtat dels vuit indrets que s'havien presentat com a opcions per construir-s'hi el magatzem. Segons aquest estudi, el millor situat era Zarra, al País Valencià; seguit d'Ascó, a Catalunya, i Yebra, també a Castella-la Manxa. Els altres municipis candidats eren de Castella i Lleó i d'Extremadura.
Villar de las Cañas –un municipi de 500 habitants situat a 70 quilòmetres de Conca, la capital, i a 125 de Madrid– va celebrar l'adjudicació com si els hagués tocat la grossa de Nadal. L'alcalde, el popular José Sainz, assegurava que el poble està “pràcticament mort” i aquesta infraestructura comportarà una injecció econòmica molt important que ajudarà a revitalitzar la zona.
L'Estat invertirà 750 milions d'euros per construir un magatzem que s'espera que garanteixi 300 llocs de treball directes, segons confirmava la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
Retard de set anys
La número dos de l'executiu va justificar la urgència de la decisió presa ahir pel Consell de Ministres adduint que ja fa set anys que s'hauria d'haver posat en marxa la construcció del magatzem, i tot recordant que des d'aquest any l'Estat paga 60.000 euros diaris a França pel fet de tenir emmagatzemats els residus.
L'executiu del PSOE ja va fer un intent d'adjudicar la infraestructura a final del 2010, però el compromís de José Luis Rodríguez Zapatero de no fer-ho sense la negociació prèvia amb el govern autonòmic afectat, va obligar a deixar-ho córrer, ja que cap dels al·ludits es va voler arriscar a perdre vots en les eleccions autonòmiques del maig passat, i en el cas de Catalunya, les que es van fer el novembre del 2010.
De fet, el 17 setembre del 2010 el llavors ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va anunciar que, sobre la base dels criteris dels tècnics, el municipi escollit havia estat Zarra, però aquell mateix dia el Consell de Ministres va frenar la decisió, després que va transcendir que hi havia hagut una forta discussió en la reunió del gabinet de Zapatero. La clau va ser que la llavors vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, es negava que anés a parar al País Valencià, i encara menys sense el vistiplau de Francisco Camps, a qui Sebastián no havia consultat.
L'entorn de La Moncloa assegurava que la número dos del govern espanyol preferia que el cementiri anés a parar a Catalunya, però calia esperar que es produís la victòria d'Artur Mas per poder engegar les negociacions. Un cop CiU es va instal·lar al poder, De la Vega no va ser capaç de vèncer la resistència del nou govern català. En tot cas, tornava a acostar-se una nova data electoral: la de les generals, i a ningú li convenia seguir marejant la perdiu amb la qüestió del cementiri. Finalment, el mateix Zapatero va admetre que preferia que la decisió la prengués el següent govern.
LA FRASE
LA XIFRA
Una instal·lació amb l'aparença de nau industrial
El magatzem temporal centralitzat és una instal·lació en superfície per emmagatzemar en sec, per un període de seixanta anys, les restes del combustible gastat i els residus vitrificats d'alta activitat mitjançant el sistema de volta i de naus de formigó.
Els materials que aniran a Conca es guardaven fins ara a les piscines de les set centrals nuclears que hi ha en funcionament a l'Estat espanyol, i que aviat quedaran saturades. A dins del magatzem no s'hi produeix energia, ni reaccions nuclears, ni es genera cap contaminació, explica l'Empresa Nacional de Residuos Radioactivos (Enresa).
La infraestructura té una aparença exterior que recorda molt una nau industrial, amb 283 metres de llarg, 78 d'ample i 28 d'alt. Els murs tenen un gruix d'1,5 metres i la part més cridanera de l'estructura són els conductes d'aire dels edificis d'emmagatzematge, que arriben als 45 metres respecte del nivell del terra.
S'hi gestionaran 7.000 tones de combustible gastat per les nuclears de l'Estat, residus d'activitats procedents de reprocessaments de combustible i 1.900 m³ de residus procedents del desmantellament d'instal·lacions nuclears que no pot gestionar el magatzem del Cabril, amb residus de baixa intensitat.
Seixanta incidències nuclears el 2011
Les centrals nuclears de l'Estat havien comunicat fins dimarts passat 64 successos al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), tres més que durant l'any anterior. Per nombre de successos, Ascó I i Ascó II han estat els dos reactors que més vegades han hagut de passar notificació al Consell de Seguretat. Onze vegades Ascó I i deu l'altra central catalana.
A la llista hi apareix a continuació la central nuclear de Cofrents, al País Valencià, amb onze episodis. Un dels episodis curiosos va passar el 8 de juliol a Almaraz, a la província de Càceres, quan per error es va activar la megafonia del municipi que anuncia una alerta nuclear als veïns del poble. No només era una falsa alarma, sinó que quan es va produir l'incident un dels dos reactors estava en situació de parada programada per a una recàrrega de combustible.