ROSA FEIXAS
VEÏNA DE LA VALL D'EN BAS AFECTADA PEL NAUFRAGI DEL COSTA CONCÒRDIA
“Sort de topar amb l'escull, anàvem contra el moll”
Un matrimoni de la Vall d'en Bas i les seves dues filles surten il·lesos de la topada del vaixell de creuers ‘Costa Concordia' amb un escull prop de l'illa italiana de Giglio
Van haver de tallar els cables del bot de salvament amb una destral pel seu mal estat de conservació
Han deixat a dins del vaixell sinistrat tot el que duien
Rosa Feixas i Josep Masdeu, que regenten dues conegudes carnisseries de Sant Esteve d'en Bas (la Vall d'en Bas), i les seves filles, de 5 i 8 anys, van viure l'experiència més dura de la seva vida el vespre i la nit de divendres quan el vaixell Costa Concordia, en què feien un creuer pel Mediterrani, va topar amb un escull prop de la illa de Giglio i es va tombar. Ells n'han sortit il·lesos.
Com recorda el moment de l'accident?
Cap a les sis de la tarda arribàvem al vaixell d'una excursió a Roma i vam pujar a l'habitació per preparar-nos per sopar. Hi vam anar a dos quarts de nou. Al final del sopar, vam sentir un cop terrible, va marxar la llum i la gent va començar a córrer i a cridar. Anàvem als bots de salvament. Van ser uns moments de pànic.
Ho van deixar tot al vaixell?
Sí. Les nenes anaven desabrigades i vaig voler pujar fins a l'habitació, al setè pis, però el meu marit em va dir que ho deixés.
Com van sortir?
Hi havia molt de pànic i caos. Ens tocava el bot de socors número 1 i vam haver d'anar al 15. Haig de dir que hi havia gent amb el cap fred que ens va donar preferència en tot moment perquè dúiem dues nenes. Teníem cinc persones del personal que demanaven calma i ens deien que tot plegat havia estat un problema del generador d'electricitat. El vaixell, però, estava tombat; un o dos minuts cap a la dreta i, després, cap a l'esquerra, ben bé uns 25 graus.
I van arribar a l'illa de Giglio.
Sí, però els cables que subjectaven el bot de salvament estaven rovellats. Els vam haver de trencar amb una destral. Havíem fet altres creuers i en aquest últim la qualitat i el servei havien baixat molt.
Què recorda de l'arribada a l'illa de Giglio?
La gent ens va acollir molt bé. Vaig voler anar a l'única cafeteria que hi havia oberta a buscar alguna cosa calenta per a les nenes i vaig prendre consciència que ho havíem perdut tot. Un senyor ens va donar 15 euros. Aviat va arribar gent amb mantes i roba i ens van dur a unes escoles.
Quan hagin acabat les tasques del rescat i es remolqui l'embarcació, podran recuperar les seves pertinences?
No hi confio pas. I això que a la caixa forta hi vaig deixar coses de molt valor per a mi, com ara l'anell de prometatge. Qui més qui menys hi tenia objectes de valor. Una dona em va dir que hi havia deixat joies valorades en 9.000 euros.
I després de l'illa?
Amb un vaixell de càrrega de cotxes ens van dur fins a Sorrento, on ens esperava l'exèrcit. Va ser tot molt lent i desagradable. Ens van fer identificar. Després, ens van dur amb un autocar fins a Roma, a un hotel de l'aeroport, des d'on avui i amb un xàrter, ens traslladaran a Barcelona.
La diplomàcia espanyola ha funcionat?
Sí. A l'hotel tot era força caòtic. Hi havia molts periodistes i, no sé per ordre de qui, sembla que es volia amagar informació. En el primer moment, ens van bloquejar els telèfons. Sembla que es feia transcendir que tot plegat havia estat una errada elèctrica del vaixell. L'ambaixador espanyol, però, ha posat ordre; va venir un metge i ens va atendre. També ens van fer els passaports provisionals per tornar. Vam arribar al'hotel a les set del matí i a les set de la tarda encara n'hi entraven.
Què els diuen que va passar?
No res. Que va fallar el generador. Només sabem que el capità està detingut i, no sabem si és veritat o no, diuen que a la cabina de comandament no hi havia ningú en el moment de l'accident i que els sensors van fallar. Sort que vam topar amb l'escull, perquè, en cas contrari, anàvem directes al moll. No ho haguéssim explicat.
Sap quants catalans hi havia?
No. Em vam conèixer de Mataró, Vilanova, Andorra... Sabem que hi havia 180 persones amb passaport espanyol.
De qui era el vaixell?
De Costa Cruceros. Vam contractar el creuer al RACC, que s'han portat molt bé. Fins i tot, ens va trucar una psicòloga d'ells.
