Societat

La vida social

Diluint fronteres

L'alcalde de Camprodon rep la Medalla de Prats de Molló per liderar projectes que acosten els catalans dels dos costats de la frontera administrativa

Amb més ajuntaments, promou “País d'Art i Història”

La fron­tera admi­nis­tra­tiva entre Espa­nya i França sem­pre ha estat com una mena de terrós de sucre que els cata­lans de banda i banda més pro­pers a aquesta línia ima­ginària han diluït al cafè de les mútues rela­ci­ons, al cafè que com­par­tei­xen des de molt abans del Trac­tat dels Piri­neus. Les auto­ri­tats de Cam­pro­don, Molló i Prats de Molló, per exem­ple, es tro­ben cada any per revi­sar les fites que, a hores d'ara, són quasi l'únic ele­ment mate­rial d'aquesta fron­tera –la zona de l'antiga duana fran­cesa de Coll d'Ares és ara un bar–. És una tro­bada fes­tiva. Es fa una cami­nada, més o menys llarga segons les ganes que hi ha per part de cada dele­gació; se sig­nen els docu­ments que toquen i, després, hi ha un bon àpat un any a cada banda de la línia impo­sada per aquest nefast trac­tat del 1659.

Sigui com sigui, els apa­rells burocràtics espa­nyol i francès han estat sufi­ci­ent­ment potents per posar en risc aquesta relació natu­ral entre els cata­lans del nord i els del sud de la divisòria. La força centrífuga ha estat i és tan forta que hi ha el risc que es vagin diluint els vin­cles cata­lans de les dues zones. Per evi­tar-ho, i cons­ci­ents de la rea­li­tat històrica i social d'aquests espais, les ins­ti­tu­ci­ons locals i comar­cals, enti­tats i par­ti­cu­lars hi han tre­ba­llat i hi tre­ba­llen amb ener­gia.

Fruit de tot ple­gat, l'Ajun­ta­ment del Valles­pir de Prats de Molló ha lliu­rat la Meda­lla de la Vila a l'alcalde de Cam­pro­don i dipu­tat al Par­la­ment, Esteve Pujol, per la seva con­tri­bució a reforçar la cata­la­ni­tat d'aques­tes ter­res. El pro­jecte trans­fron­te­rer més recent que els invo­lu­cra és el País d'Art i d'Història, que pro­mou el tre­ball con­junt de pro­moció i difusió de les valls cata­la­nes del Tec i del Ter. “L'entenc com un reco­nei­xe­ment a tots els veïns de Cam­pro­don que al llarg de la seva història han tre­ba­llat per esta­blir vin­cles entre els dos muni­ci­pis ger­mans. Ens uneix una mateixa història, cul­tura i llen­gua”, ha remar­cat Pujol. I hi ha afe­git: “ Sem­blava una para­doxa que s'estigués cons­truint una Europa sense fron­te­res i que les rela­ci­ons entre els muni­ci­pis d'un i altre cos­tat del Piri­neu s'anes­sin afe­blint. Amb aquesta volun­tat de bus­car nous punts de tre­ball en comú i amb la com­pli­ci­tat dels elec­tes de la vall de Cam­pro­don, de l'Ajun­ta­ment de Sant Joan de les Aba­des­ses i l'alcalde de Prats de Molló, s'ha fet molta feina, però encara en queda molta per fer.” El lliu­ra­ment de la meda­lla s'ha fet en el decurs d'un acte de la Festa de bon Any de Prats, al qual han assis­tit la dipu­tada de l'Assem­blea Naci­o­nal Fran­cesa, Jac­que­line Irles, els alcal­des del Valles­pir i diver­ses auto­ri­tats d'ambdós cos­tats de la fron­tera.

“El reco­nei­xe­ment que suposa aquesta meda­lla m'espe­rona a fer aquesta feina trans­fron­te­rera més inten­sa­ment”, ha decla­rat Pujol. Una feina que ha de ser­vir per dis­sol­dre d'una vegada per totes el terrós de sucre impo­sat des del Trac­tat dels Piri­neus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.