Dickens avui

Avui fa 200 anys que va néixer Char­les Dickens, autor d'algu­nes de les novel·les més popu­lars de la història de la nar­ra­tiva anglesa i mun­dial. Un escrip­tor d'estil directe, periodístic, que con­nec­tava amb la soci­e­tat de la seva època i les suc­ces­si­ves. Nar­rava històries de per­de­dors, de pobres, de mise­ra­bles, que llui­ta­ven per sobre­viure fins i tot robant. Fills de la soci­e­tat de la revo­lució indus­trial. Les obres de Dickens són corals, far­ci­des de per­so­nat­ges del quart món vic­torià. Obres que sem­blen d'avui. Han can­viat els per­fils dels pro­ta­go­nis­tes, ara immi­grants sense feina i classe mit­jana cai­guda en desgràcia, i els esce­na­ris, que ja no són car­rers estrets i humits de ciu­tats fume­jants, sinó urbs de dis­seny amb llums de LED. Dickens par­la­ria ara d'una crisi bru­tal que deixa sense feina mili­ons de per­so­nes i pro­voca cues en els men­ja­dors soci­als i les seus de Càritas. No hi ha tanta diferència entre els pobres d'avui i els de les novel·les de Dickens. La nova nar­ra­tiva, però, no els té en compte, no fa denúncia social; només des del sub­ter­fugi de la novel·la negra. La ploma de Dickens l'ha here­tat el peri­o­disme, que explica diària­ment històries de des­no­na­ments i famílies que
no arri­ben a final de mes i fan cua per un plat calent. L'obra de Dickens és vigent. Ell, però, tro­bava finals
feliços per a les seves històries tris­tes. N'hi ha, per a les d'avui?