Per on passa el tren?

Assis­tim aquests dies a un d'aquells debats típica­ment tar­ra­go­nins sobre com hau­rien de ser les coses que no tenim. En aquest cas, a la cosa l'ano­me­nen “ter­cer fil”, i ve a ser una altra via de tren que s'hau­ria de cons­truir, dins de les ja exis­tents, per asse­gu­rar la sor­tida de mer­ca­de­ries del port. Cal dir que aquest fil no fa part de cap cab­dell, ja que la cons­trucció no figura ni en el Pacte Naci­o­nal per a les Infra­es­truc­tu­res, ni en el pla ter­ri­to­rial, ni en res que s'hi assem­bli, però el fet és que aquells que el recla­men ho veuen com una actu­ació pro­vi­si­o­nal per garan­tir la con­nexió entre el port i el fer­ro­car­ril men­tre no es defi­neix exac­ta­ment el traçat de l'eix del Medi­ter­rani, que repre­senta que és la metàfora que ens donarà la res­posta defi­ni­tiva al pro­blema. Hi ha qui, per con­tra, creu que el ter­cer fil no convé perquè tot just dar­rere la ciu­tat tenim una línia en desús que, si es tornés a enge­gar, resol­dria el cas sense que calgués cons­truir res per la costa, on cal, pre­ci­sa­ment, fer tot el con­trari i treure-hi d'una vegada les vies que escap­cen la façana marítima. Ara mateix, defi­nir-se sobre el ter­cer fil s'ha con­ver­tit en una mena de deure patriòtic, i qual­se­vol tar­ra­goní o tar­ra­go­nina amb pro­jecció pública ha de tenir una opinió sobre l'afer.

Pot­ser no he estat gaire curós a l'hora de defi­nir el ter­mes de la qüestió, però el que em passa és que, com altres veïns de la ciu­tat, aquesta mena de polèmiques em resulta cada cop més irri­tant. Quan era peti­tet, el meu avi ja em par­lava dels plans que hi havia per cons­truir una estació sub­terrània a sota de la plaça Impe­rial Tàrraco, i m'he anat fent gran agom­bo­lat per la remor d'aquest i altres pro­jec­tes sen­sa­ci­o­nals que han fet córrer rius de tinta en les redac­ci­ons. Unes tor­ren­ta­des, però, que no han estat capa­ces de bellu­gar ni un sol paper als minis­te­ris ni a les con­se­lle­ries, que és on se solen deci­dir aquesta mena de coses. Armat amb aquesta experiència, que és la de qual­se­vol que vis­qui aquí o ens cone­gui, m'atre­veixo a pre­veure què pas­sarà amb el ter­cer fil: no res. O bé, en una vari­ant també típica, es cons­truirà de manera pro­vi­si­o­nal i que­darà per sem­pre, i així els néts dels nos­tres néts podran deba­tre encara el traçat fer­ro­vi­ari òptim, com ho ha fet tot­hom a Tar­ra­gona des que va arri­bar el pri­mer tren a mit­jan segle XIX.