Disbauxa ‘low cost'

En època de crisi, fins i tot Sa Majestat el Rei Carnestoltes ha sucumbit a la tisorada municipal. L'aportació dels ajuntaments a la festa més irreverent de l'any ha baixat considerablement en alguns municipis i hi ha ciutats on ha quedat reduïda a la mínima expressió. Amb aquest panorama, les entitats i les colles han hagut d'agusar l'enginy per disfressar les retallades i mantenir l'essència del carnaval. Organitzar recaptes de diners, reciclar roba o buscar patrocinadors privats són algunes de les idees amb què han esquivat els efectes dels plans d'estalvi municipals. Avui, dijous gras, arriba el moment de la disbauxa low cost.

Un dels casos més extrems de restricció pressupostària és el de Badalona, on el govern del PP ha suprimit tots els actes del carnaval. La seva aportació s'ha limitat a facilitar la infraestructura a les entitats que organitzen la rua de Llefià, la qual cosa ha obligat la comissió de cultura del barri a organitzar un recapte de diners entre les entitats i els particulars de la zona. On ja no s'hi pot posar remei, però, és a Tortosa, que ha quedat sense rua perquè a l'entitat veïnal que l'organitzava se li han reduït les aportacions d'altres administracions en més d'un 30% i no pot finançar-la.

Les retallades també han deixat petjada a Tarragona, Reus, Sitges, Vilafranca del Penedès o Lleida. A la capital del Tarragonès, el carnaval s'ha salvat gràcies al finançament privat, ja que l'aportació del consistori s'ha reduït un 85%. Com a exemple que l'estalvi és a l'ordre del dia, la roba del Ninot i la Ninota enguany serà reciclada. Pel que fa a Reus, l'Ajuntament ha reduït a la meitat l'ajut econòmic. La rebaixa no ha impedit que es mantinguin els mateixos actes, tot i que aquí el treball de les entitats i les colles ha tingut un paper clau. “Hem buscat patrocinadors privats i els socis, per exemple, es fan càrrec del confeti”, explica el president de la Federació Reusenca d'Associacions del Carnaval, Pere Turellols.

Sitges també celebra la festa més multitudinària del seu calendari amb un 35% menys de pressupost, una reducció que ha obligat les entitats a fer servir més enginy que mai perquè el visitant no noti cap diferència. En aquest cas, el consistori també ha treballat per aconseguir que empreses privades patrocinin part de la despesa. El carnaval sitgetà arriba amb novetats, i una de les més significatives té a veure amb l'horari de les rues de la Disbauxa i l'Extermini, que s'ha avançat per millorar la seguretat.

La llista dels municipis que han reduït la seva aportació al carnaval inclou també Vilafranca del Penedès, que ha rebaixat el pressupost un 27%. Tot i així, els actes i la qualitat de la rua es mantenen gràcies a l'esforç de les entitats. “La comissió de carnaval ha buscat ajuts dels petits comerços i el Casino Unió Comercial també s'hi ha posat”, explica el regidor de Cultura, Raimon Gusi. Segons l'edil, una part important de l'estalvi està relacionada amb el programa de mà, que s'ha fet més auster. Lleida no s'escapa de les retallades i el consistori deixa de subvencionar les comparses que acompanyen la rua central i les carrosses d'entitats de fora de la ciutat.