Jordi Funtané
Pensionista
“La justícia és un desastre, i els polítics ...”
Em diu que es dedica només a la causa per l'Òscar?
Sóc pensionista per una lesió greu a l'esquena i m'hi puc dedicar tot el dia. Les 28 hores del dia, acostumo a dir, perquè a vegades haig de treure hores d'on no n'hi ha.
Recorda com va començar tot?
Fa un parell d'anys jo tornava de Londres i en arribar a Montgat em van dir: “Han detingut l'Òscar.” Vaig pensar que era per alguna multa de trànsit... no podia ser res més. Aleshores en quatre dies ens vam assabentar que se l'havien endut a Madrid i d'allà, a Itàlia. Esperàvem que s'adonessin de la confusió, però no, el següent que vam saber era que el condemnaven a 14 anys de presó per narcotraficant. Hòstia, què ha passat aquí? Vam quedar al·lucinats.
I què va fer?
Vaig anar a l'Ajuntament i l'aleshores alcalde, Jordi Ràmia, em va dir que teníem tot el seu suport. Vaig estar mirant si podia fer una associació, i, com que s'havien de fer molts papers, vaig anar buscant per internet i vaig arribar a la conclusió que el millor era fer una plataforma, que és molt fàcil.
I va muntar la Plataforma de Suport a Òscar Sánchez?
Sí. I vaig fer un perfil de Facebook i de seguida un munt de veïns vam començar a pensar què podíem fer. En una setmana havíem muntat una botifarrada, que no ens va costar ni cinc perquè tothom hi va col·laborar... i d'aquí vam començar a mobilitzar-nos, a recollir signatures i diners. Tothom s'hi va bolcar, perquè l'Òscar el coneix tothom i tothom sap quin tipus de persona és. Tothom sap que ell no pot ser, que l'han enredat.
En aquest temps, què ha après de la justícia?
Que és un desastre. I els polítics....
Com són els polítics?
No han fet res perquè aquest tema no els interessa. Tots s'escuden en el fet que no pots pressionar un país tercer, però si l'empresonat per error fos algú important i no l'Òscar, un pobre desgraciat, segur que s'haurien mogut. A mi no em fan creure que no hi poden fer res. Diuen “faré”, “faré”, “faré”... però ja et dic jo que no han fet res.
I dels mitjans de comunicació?
No ets ningú si no surts als mitjans, està clar. Sense la pressió dels mitjans, sobretot la que va fer El Periódico, no s'hauria obert la investigació de la Policía Nacional que ha demostrat que l'Òscar és innocent i que ha convençut fins i tot la fiscalia italiana. Però els mitjans.... Déu n'hi do. Potser et ve una tele i diu: “No, tu no surtis, que surti la neboda, que es posarà a plorar.” Ja veus! Però els mitjans han fet més que els polítics.
I en l'aspecte personal què li ha aportat tot això?
Molts problemes. Però també l'emoció impagable de rebre una carta de l'Òscar on em dóna les gràcies, on recorda la nostra infantesa i on em diu: “Ensenya el teu fill a ser com tu.”