Xavier Novell
Bisbe de Solsona
“No sóc catalanista, ni m'identifico amb l'Església progressista”
“Què han demostrat els indignats?, què han aportat a la societat els del 15-M? Aquesta gent ha interioritzat que l'Estat els ha de solucionar tots els problemes”
“A Occident l'Església incomoda perquè és l'única que manté la consciència moral d'Europa; per això rebem tants atacs”
És el bisbe més jove de l'Estat Espanyol, però, al contrari del que es podria pensar, no és el de les idees més avançades. Potser justament per això el van fer bisbe amb 41 anys. Igual que el papa Benet XVI, de qui es declara fidelíssim, està en contra del preservatiu i creu que sexualitat i fecunditat són inseparables. Tampoc no veu bé els matrimonis homosexuals i considera que, si Jesús va escollir dotze apòstols, va ser perquè el sacerdoci fos només cosa d'homes. Per ell, l'avortament és un crim, i anar amb la dona d'un altre, un pecat. Fa uns dies la seva decisió de baixar-se el sou d'un 25% el va fer sortir a tots els mitjans de comunicació.
Perquè s'ha abaixat el sou i, en tot cas, perquè ho ha dit?
La veritat és que no sabia si fer-ho públic. Aquestes coses no cal anar-les dient, però el meu objectiu és impulsar un projecte perquè la gent de la diòcesi vegi que realment aquesta crisi no és una broma, i que hi ha molta gent que passa dificultats. Estem tirant endavant un projecte amb Càritas per plantar cara a la crisi i calia donar exemple. Si estàvem demanant a la gent que col·laborés, bé havia de començar per col·laborar jo.
És molt crític amb banquers i polítics.
L'egoisme i l'avarícia ens han portat a construir una societat en què mana l'ideal del benestar material i el poder adquisitiu. L'objectiu de la majoria és viure bé, tenir un bon cotxe, viatjar, i, si és possible, tenir una segona residència... i ens vam pensar que ho podíem fer tot. Els polítics, per continuar al poder, es van endeutar, i ens van fer creure que hi havia diners per mantenir allò que ens havíem pensat que eren els nostres drets. Ens hem clavat una bona patacada.
Què opina dels “indignats”, del moviment del 15-M, que també denuncien la societat materialista?
Crec que en general la gent que sintonitza amb el 15-M ha interioritzat que l'Estat ha de solucionar tots els problemes i que els empresaris han fet beneficis escandalosos. Ho volen tot sense fer esforços. Al meu parer, els que han acaparat la imatge del 15-M són antisistema, alternatius, okupes... Han demostrat poca cosa. Què han aportat ells a la societat? Crec que el 15-M no té idees, no té proposta i així no es va enlloc. Ara, que el sistema capitalista, tal com és ara, tampoc ens serveix? Doncs no, és clar. L'únic camí que hi ha és el de la generositat.
L'Església és generosa?
I tant!
I quan margina els homosexuals?
No estan marginats! Un homosexual pot ser cristià. Un bon homosexual pot ser un molt bon cristià. Un mal homosexual, com un mal heterosexual, serà segurament un mal cristià. D'aquest tema dels homosexuals vull dir una cosa: se n'ha parlat tant que al final sembla que en siguin més dels que són.
Però vostès encara parlen de pecats.
La nostra societat està envoltada d'actes abominables: crims, avortaments... Una persona, ho vaig poder veure l'altre dia, es moria de fred sota una persiana que l'aixoplugava. Però d'això no ens escandalitzem, no. La gent s'escandalitza quan l'Església parla de pecats. Quan parlem del pecat d'anar amb la dona d'un altre, per exemple....i tants altres.
Però és que la gent s'allunya d'una Església que parla de pecats. És una Església que no s'adapta a la realitat.
I tant que l'Església s'adapta a la realitat! Va néixer en un context masclista i d'esclavitud, i és una de les institucions que, juntament amb altres, és clar, al llarg de la història ha fet més per posar fi a l'esclavitud i per la igualtat de la dona. Això sí, si parlem de la igualtat de la dona, l'Església no pot anar mai contra allò que va fundar, contra allò que va ser desig exprés del Senyor. L'Església, per exemple, va a l'Àfrica, i allà la societat practica la poligàmia. Doncs l'Església això ho pot entendre, però no ho comparteix, i què ha mirar de fer? Doncs, tenint en compte moltes coses, entre les quals la dignitat de la dona, hem d'intentar canviar-ho, i transformar aquella societat en monogàmica.
...
El que passa és que a l'home li fa nosa que contradiguin el que ell es planteja, la seva realitat. “No vull que Déu em digui quina és la veritat”, pensa l'home. Per això a Occident l'Església és incòmoda, i per això rebem tant atacs: perquè som els únics que mantenim la consciència moral d'Europa. Hi ha molta gent que ha intentat destruir l'Església. Els comunistes ho van intentar d'una manera. Els liberals ho intenten d'una altra.
Vostè diu que no és catalanista. Com pot ser que no ho sigui un home que, quan era escolta, s'embolcallava amb la senyera i la plantava cada cop que feia un cim? Com pot ser que no ho sigui un successor d'Antoni Deig?
Efectivament no em considero catalanista. Ei, i tampoc espanyolista. No és la meva missió com a bisbe. La gent no ho espera de mi. Li explicaré una anècdota: tot just feia un mes i mig que m'havien ordenat capellà que vaig anar a un acte a la primera parròquia que em van assignar. Era el meu primer discurs davant els fidels i els vaig mostrar les meves idees polítiques. Tot just acabat l'acte, ja va venir un fidel i em va dir que això no era el que esperaven de mi. Vaig decidir no manifestar mai més les meves idees en aquest sentit. Per tant, si vostè vol saber si sóc independentista, li diré que no, però que tampoc em pronuncio per la indissolució d'Espanya. Correspon als ciutadans decidir sobre això, i nosaltres, els bisbes, hem de respectar les decisions que prenguin.
Parlant de Catalunya i l'Església, m'agradaria que em digués si vostè té bona sintonia amb tot aquest corrent d'Església catalana progressista que ens és tan propi i que es va identificar tant amb el Concili Vaticà II?
Jo no m'identifico amb l'Església catalana progressista. Sé que existeix aquesta Església, que fa de la causa nacional un objectiu, que propugna canvis en la moral..., però no m'hi sento proper. Jo formo part de l'Església de Jesucrist Nostre Senyor en què hi cap tothom, tant si és partidari d'accions més socials, la dita progressista, com si és partidari d'accions més evangelitzadores, la dita ortodoxa. Hi cabem tots. Això sí, sempre que s'accepti el credo i la doctrina moral de l'Església.
I de l'Església que va firmar Arrels cristianes de Catalunya?
No s'enganyi. Els bisbes que van firmar Arrels cristianes de Catalunya no eren l'Església progressista. I els bisbes d'ara hem firmat un nou document ratificant-nos en el mateix d'ara fa 25 anys. Hem volgut clarificar la nostra postura.
S'identifica amb el Concili Vaticà II?
Ja sé que ara es diu molt que els capellans joves som contraconciliars. Quina bestiesa! Jo sóc conciliar, no he viscut altra cosa. Jo m'he criat després del Concili Vaticà II i, per tant, formo part de l'Església del Concili. Però, de la mateixa manera, li dic que jo també sóc del Concili Vaticà I i del Concili de Trento. Tots aquests concilis han estat una benedicció.
Europa, i Catalunya en particular, està cada cop més secularitzada. Com vol Benet XVI, vostè és un fervent partidari de la nova evangelització.
És molt important fer arribar el missatge de Jesucrist per recuperar gent. Però a això vull afegir-hi una cosa: abans, quan les esglésies eren plenes, també s'ha de comptar que hi havia un component sociològic, perquè no és imaginable que gent que fa 30 anys tenien la fe en Jesucrist com a part de la seva vida ara ho hagin deixat. Això és que ja no creien llavors, perquè qui creu creu sempre.
Abans de ser nomenat bisbe, ara fa un any, vostè ja en feia nou que treballava per la diòcesi. Va aconseguir apropar gent jove a l'Església?
Gent jove i no només jove. Això d'evangelitzar és un procés llarg. La gent coneix una cosa i, si li agrada, no s'hi enganxa de seguida... cal temps. Però crec que sí, que en els deu anys que fa que estic a Solsona realment he apropat gent a l'Església. L'evangelització, al començament, té un creixement exponencial: primer no es veu, però hi ha gent que acaba creient, i aquesta gent es converteix en apòstol i, amb el temps, una cosa que semblava insignificant esdevé explosiva. A Solsona era inimaginable un projecte com el que estem fent ara, el projecte Alpha, en què hi tenim 50 persones. [És un mètode de cristianització a partir d'una experiència ecumènica. Les trobades dels participants es fan en el marc d'un sopar].
El balanç d'aquest any de bisbe...?
Ha estat una experiència intensa, amb moments molt radiants, molt espiritualment profunds, d'estar amb la gent, predicar, fer visible l'Església, i ho he fet amb l'estil que m'agrada: sense por, amb audàcia, sense voler caure simpàtic, oferint-me amb humilitat però al mateix temps amb convenciment sobre el que tenim entre les mans, que és un gran tresor. Hi subratllaria la trobada amb les persones i la predicació.
Ja li han escrit una biografia i vostè ha escrit un llibre per als joves.
He fet un llibre adreçat als joves perquè me'l van demanar, però el primer escrit anava dirigit als nens. Hi va haver una trobada d'escolars i nens de catequesi en un santuari que celebrava mil anys d'un miracle eucarístic, el de Sant Dubte d'Ivorra,i vaig pensar: per què no fas un conte sobre aquest fet a partir de fets històrics però també amb alguns elements novel·lats? I ho vaig fer. Vaig fer la carta Tomàs i l'eucaristia.
Vostè es declara afí al papa.
Totalment. És un home increïble. Però li haig de confessar una cosa: personalment m'identifico encara més amb l'anterior, amb Joan Pau II. Per una qüestió, sobretot, de personalitat. Era més actiu, més de caixa o faixa, com jo.
Aquests últims dies s'està parlant que el papa té molts enemics dintre del Vaticà, que hi ha complots contra ell i, fins i tot, que pensa dimitir.
Això, als periodistes us encanta. Com més marro millor. No hi ha res de tot això. El papa és un home molt estimat, i té molta gent al voltant que l'estima. Ara bé, que és capaç de dimitir, jo penso que sí. No crec que ho faci, però seria molt capaç. Ho va deixar clar al llibre Llum del món, i, quan diu una cosa, la diu amb convenciment. Ara, que hi ha complots contra ell i Tarsicio Bertone, i tot això... Sona a Dan Brown, sincerament.
n
p