El dia de la bandereta

Fem política ficció: l'Ajuntament de Sant Pol declara la independència de Catalunya i treu la bandera espanyola del seu balcó, espera que arribi la Guàrdia Civil, la qual s'emporta els regidors detinguts, etc. Mentrestant, tota una altra sèrie de pobles catalans, seguint l'exemple de Sant Pol, van proclamant la independència de Catalunya i van retirant l'ensenya espanyola. Insten el Parlament català a fer algun acte solemne; per exemple, constituir-se en assemblea constituent, etc. Seria política ficció, ja ho hem dit. Mentre es converteix en política “realitat”, penjar i despenjar banderes no deixa de ser una discussió més o menys anecdòtica sobre la legislació espanyola.

El senyor José Domingo, antic diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans, expressava la seva opinió sobre aquesta qüestió a e-notícies aquest dijous. Es queixava que el govern de Catalunya no recordés als ajuntaments que cal complir les normes. Hi estem d'acord. Ara bé, cal complir-les totes, no pas les que només li interessen a ell. La llei de banderes, que si no recordem malament és del 1981, obliga a mantenir visible i en lloc principal l'espanyola en els edificis públics. L'esmentada llei es va complementar amb la corresponent de l'Estatut de Catalunya que dicta que, a més de l'espanyola, també hi haurà d'haver la catalana. Al principi, des del govern espanyol va dir-se que no la complirien fins que el Tribunal Constitucional dictés sentència. Després, la famosa sentència va arribar, i l'alt tribunal no en va tocar ni una coma, d'aquest article. A part dels edificis oficials civils, han vist cap senyera a les comissaries, casernes de la Guàrdia Civil, etc.? No, oi? Això vol dir que les institucions de l'Estat tampoc no compleixen la llei. Potser perquè consideren de fireta lleis orgàniques espanyoles com ara l'Estatut de Catalunya. Curiosament, el senyor Domingo no fa cap article queixant-se'n.

El que costa més d'entendre és l'actitud dels nostres polítics. Ningú no en diu res. El govern de la Generalitat hauria de mantenir davant del tema, com a mínim, una actitud com la de la senyora delegada del govern de l'Estat a Catalunya. Però no. S'opta per callar. Amb la qual cosa, com que els altres no callen, sempre sembla que tinguin la veritat.

Hem de fer examen de consciència i preguntar-nos què volem de debò. Mentrestant, penjar i despenjar banderes és divagar (o marejar la perdiu, que dirien a TV3).