Un poble dormitori

La reducció d'un dèficit municipal que supera el milió d'euros, la creació de llocs de treball, els dubtes legals d'una enorme plantació de cànnabis col·lectiva, l'addicció que creen les drogues i el seu poder pal·liatiu. Aquests són alguns dels arguments a favor i en contra que sospesen els veïns de Rasquera a l'hora d'expressar la seua posició sobre el contracte que ha signat l'Ajuntament amb l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum i que ha posat aquest municipi de només 962 habitants a la primera plana informativa. L'entitat de fumadors preveia iniciar la plantació abans d'un termini màxim de deu dies, però davant els dubtes que genera ha optat finalment per esperar almenys 30 dies (mentre els acords de ple estan a exposició pública).

“Si és un projecte per crear llocs de treball ja em sembla bé, no hi veig cap problema”, comenta Josep Benaiges, pagès jubilat, mentre conversa amb altres veïns del poble a la plaça de la Font buscant el sol i el recer un dia ventós i fred. “Nosaltres ja estem retirats, no ens ve d'aquí”, hi afegeix. A poca distància, dins un forn, dues veïnes també debaten el polèmic projecte. “La droga no és bona, crea addicció i encara que es destine a finalitats terapèutiques penso que és el metge qui té l'última paraula”, explica Josepa Benaiges, que treballa en el sector de l'hostaleria a Salou. De fet, molts habitants de Rasquera treballen fora del municipi, que s'ha convertit en un poble dormitori. “Fa trenta anys que marxem del poble per guanyar-nos la vida”, diu Benaiges, que pensa que el pla contra la crisi de l'Ajuntament és una excusa per justificar la plantació de marihuana. En canvi, Lourdes Bladé defensa el projecte. “Sempre que sigui legal i serveixi per pagar el deute de l'Ajuntament”, matisa Bladé. Benaiges i Bladé parlen del projecte amb tranquil·litat i asseguren que no deixaran de ser amigues perquè l'una estigui en contra de la plantació i l'altra, a favor. Admeten, però, que, en un poble que ja està molt dividit, el projecte fa créixer la fractura social. “S'ha dividit el poble perquè s'ha gestionat molt malament, la gent no en tenim informació”, explica Pablo González, propietari d'un molí d'oli. “L'Ajuntament té un deute molt important i ara l'alcalde busca diners d'on sigui per tapar el forat”, sosté González. “És una proposta surrealista”, diu Eloi Fornós.

Tant l'alcalde, Bernat Pellissa (ERC), com el cap de l'oposició, Bernard Farnós (CiU), coincideixen que el cànnabis no farà créixer la fractura social. Ara bé, els arguments que esgrimeixen cadascun són diametralment oposats. “No crearà divisió perquè és el projecte que ens permetrà sortir de la crisi”, assenyala l'alcalde. Per la seua banda, Farnós denuncia que el govern municipal ha fet els números com la protagonista del conte de la lletera. “La fractura social ja fa molt de temps que hi és. Hi ha gent que té una fe cega en un dels dirigents i veta la llibertat d'expressió de la resta de la població. Quan entres en un bar has de vigilar qui hi ha al teu voltant abans de parlar”, lamenta Farnós. El grup municipal de CiU va votar en contra del projecte i presentarà al·legacions als acords de ple de constitució de dues empreses municipals, que estan en fase d'exposició pública.

També el capellà de la parròquia de Móra d'Ebre, Dámaso Ruiz, es va referir, en l'homilia de diumenge passat, a la marihuana i va cridar la ciutadania a la mobilització “per evitar que Rasquera es converteixi en el Medellín del nostre país”, segons recull l'agència Efe. Ruiz manifesta que la plantació de cànnabis és més perjudicial que el cementiri nuclear que reclamava Ascó.

Altres veïns prefereixen no opinar. Això sí, asseguren que assistiran a l'assemblea veïnal que tindrà lloc el 16 de març per reclamar tota la informació que l'Ajuntament no els ha facilitat abans. Fins i tot la cooperativa agrícola se'n manté al marge, malgrat que el projecte implica la utilització de part de les seues instal·lacions. “Ens han demanat un celler per emmagatzemar-hi material, però abans de prendre cap decisió convocarem una assemblea de socis”, explica el president de la cooperativa, Domingo Sabaté.

Mentre la fiscalia de Tarragona continua estudiant el cas, el delegat del govern del pla estatal de drogues, Francisco de Asís Babín, va posar en dubte ahir que la plantació sigui per a l'autoconsum “quan es parla d'una transacció de més d'un milió d'euros”. L'Ajuntament rebrà 1,3 milions d'euros en dos anys.