Eurovegas a Tarragona?

Men­tre l'alcalde de Tar­ra­gona es des­es­pera amb els d'Ikea per si vénen o no vénen, el de Ras­quera ha deci­dit tirar pel dret i ha tro­bat una asso­ci­ació de con­su­mi­dors de cànna­bis que eixu­garà el deute de l'Ajun­ta­ment en un tres i no res si els dóna permís per plan­tar la seva lla­vor dins dels límits del terme muni­ci­pal i de la lega­li­tat vigent. Solu­ci­ons ago­sa­ra­des en uns temps durs, però el por­ta­veu del govern, Fran­cesc Homs, ja ha dit que no és el moment de ser lle­pa­fils. Ah, calla, no! Homs no ho deia per per­me­tre la plan­tació, sinó per atreure, a Vila­de­cans, els casi­nos d'un “home de nego­cis” ame­ricà, encara que, per a ell solet, cal­dria modi­fi­car unes lleis que de cap altra manera no per­me­trien l'arri­bada de les rule­tes, els daus, les car­tes i les senyo­re­tes i els noiets que sem­pre acom­pa­nyen aquesta curi­osa moda­li­tat d'oci fami­liar.

Però ja està dit, vivim temps difícils, i el mer­cat no per­dona els que filen prim. En comp­tes de con­fiar el futur local a una res­pec­ta­ble botiga de mobles, l'Ajun­ta­ment faria bé si explorés vies menys con­ven­ci­o­nals per fer cale­rons. Ras­quera i Vila­de­cans ens mar­quen el camí. Els uns, explo­rant les pos­si­bi­li­tats no delic­ti­ves de la pro­ducció de substàncies lleu­ge­ra­ment al·lucinògenes. Els altres, fent-se un ves­tit a mida que rede­fi­neix el que és res­pec­ta­ble, legal o just. Al cap i a la fi, si el pis­to­ler Bugsy Sie­gel, en nom d'un impor­tant con­glo­me­rat de famílies de Chi­cago, ho va acon­se­guir al Las Vegas ori­gi­nal, perquè no podria fer el mateix aquí en Shel­don Adel­son, que té bons con­tac­tes dins aquest govern amic dels nego­cis?

La cosa pinta tan bé que un regi­dor de CiU, Òscar Bus­quets, no ha dub­tat a dema­nar un Euro­ve­gas a Tar­ra­gona. Però a Bus­quets se li nota la mala consciència, perquè en l'arti­cle en què ho diu no es cansa de repe­tir que la cosa con­sis­teix bàsica­ment en hotels, cen­tres de con­ven­ci­ons i galin­dai­nes per l'estil. Bus­quets, home, no siguis així. Diguem-li pa al pa, i vi al vi, com els de Ras­quera. Creus que els cen­te­nars de milers de turis­tes que ens pinta en Mas vin­drien a uns solars de Vila­de­cans, o de Tar­ra­gona, a fer el que ja poden fer a casa seva? Sense una mica de vici la cosa no tin­dria gràcia, i no faríem caixa. Voleu diner fàcil? Voleu joc? Voleu pros­ti­tució? Voleu blan­queig de capi­tal? Doncs adme­teu-ho ober­ta­ment, i no bai­xeu a Ras­quera a fer ser­mons sobre el que és legal.