Ara ve el bon temps

Efectivament, ara ve el bon temps. Som a la segona meitat del març i quasi sense adonar-nos-en farem cap a la primavera oficial. Si contemplem, escoltem o llegim els pronòstics ens fa l'efecte que l'anticicló dominarà sovint i que les possibilitats de pluges consistents o persistents semblen quasi del tot improbables. Així, doncs, podem dir que ara ve el bon temps per a nosaltres? El temps que ens convé és tot el contrari. Ara el que ens interessa són cels tapats i pluges generoses encara que baixés algun barranc o riera i fes diverses maleses materials. Però aquestes maleses serien un mal menor comparades amb la seca, amb la terrible secada que potser ens espera aquest estiu. Què faran els rius de Catalunya sense neu als Pirineus? Què faran els rius de la Catalunya humida i què farà el Segre que reforça l'Ebre quan aquest entra –de fet– en terres catalanes?

No puc parlar ni remotament amb coneixement de causa científic, però com a home del carrer (més aviat de plaça, de plaça de Prim) conec l'estat d'ànim de la població (de les poblacions) en patir períodes de sequera. Si la sequera va acompanyada d'incendis als boscos i conreus pròxims, llavors l'ambient d'un gran entorn pren un caient dramàtic: l'amenaça del fum com un fantasma gegantí i amenaçador, el soroll tètric dels avions apressats, l'angoixa compartida, fins i tot, ens fan reviure, als supervivents de segons quins indrets, imatges, flaixos estremidors de l'estiu i la tardor del 1938. Com es pot evitar o pal·liar aquest mal pas tan amarg? Doncs segurament pensant que els dos motius principals dels focs forestals, rurals, són les fragilitats de les conduccions elèctriques i la presència humana en llocs vulnerables, motius coneguts per tothom. És d'esperar que les retallades (tan respectuoses, fins ara, amb la gent políticament més representativa i moralment obligada a donar exemple) no arribin a debilitar la defensa que fa l'administració davant del perill d'incendis forestals. Si segueix l'eixuta climatologia, hi haurà més personal enguany per vigilar els boscos? Hi haurà més mitjans per evitar no trobar-nos en un país torturat per la crisi i, a sobre, devastadorament rostit? Cal confiar que hi siguin.