Passats de voltes

M'ho va apuntar l'altra nit un col·lega: “No anem bé, company, estem tots passats de voltes.” Es va aturar, va prendre un glop de cervesa i posant cara de visionari va seguir: “Hem d'anar a menys si volem tirar endavant.” No sabia què em volia dir. Em vaig adonar que la seva afirmació es referia a l'estúpida velocitat amb què transitem per la vida. Estem inscrits en una cursa pel consumisme a la qual ni tan sols ens han demanat permís per participar-hi. Els fast foods ens obturen les venes de colesterol, impedint que la sang ens arribi amb fluïdesa al cervell. Hem perdut el gust per les coses de veritat, ens conformem amb l'artifici. Ens passem els dies fent cues interminables per no res, esperant que arribi el torn que ens doni l'alegria de viure. Seria fantàstic estimar i perdre el temps. Cantar, escriure versos com Cyrano, entrar i sortir, estar sol, sentir-se viu, mirar amb el cap ben alt i parlar fort. Ser lliure. No tenir gens en compte el poder i la fortuna. I amb el pensament enfilar-se a la lluna. Sentir-se petit, estar satisfet de les flors i fulles que creixen al jardí. I si algun dia arriba el triomf per atzar, no haver d'estar obligat a satisfer cap impost. Ni embrutar-se la pell dels genolls per pagar favors pretèrits. Deixar-se anar en l'amistat de la gent que estimem i ens estima. Tenir la capacitat de sobreviure enfront de l'apatia derivada del conformisme.