Prostitució ambulant al Segrià

Les prostitutes es desplacen a mesura que els pobles veïns imiten Lleida i en prohibeixen l'activitat

Fa qua­tre mesos que Lleida va començar a per­se­guir la pros­ti­tució de car­rer a través d'una reforma de l'orde­nança de civisme que es basa, com la de Bar­ce­lona, en la pos­si­bi­li­tat d'apli­car mul­tes de 300 a 3.000 euros als cli­ents i a les pros­ti­tu­tes per un ús inde­gut de l'espai públic. La mesura ha estat efec­tiva a l'hora d'era­di­car la pros­ti­tució en aquells punts que l'Ajun­ta­ment de Lleida con­si­de­rava pro­blemàtics: la car­re­tera de Sara­gossa, als afo­res, els entorns del cemen­tiri i en algun punt del cen­tre històric. Però no ha era­di­cat el pro­blema, mal­grat pre­veure, sobre el paper, mesu­res per incen­ti­var la rein­serció social i labo­ral de les pros­ti­tu­tes. Les pros­ti­tu­tes s'han des­plaçat a car­re­te­res i polígons dels muni­ci­pis veïns.

Alguns d'aquests pobles, en detec­tar el pro­blema, han actuat de la mateixa manera que Lleida i han ela­bo­rat orde­nan­ces que cas­ti­guen l'exer­cici de la pros­ti­tució a la via pública o la con­trac­tació dels seus ser­veis. Ho han fet Tor­re­far­rera i Alcarràs. I les pros­ti­tu­tes han tor­nat a can­viar de poble. «Va ser imme­diat. Vam apro­var l'orde­nança un dijous, vam enviar la poli­cia local, i el dis­sabte ja no n'hem tor­nat a tenir cap», expli­quen des de l'Ajun­ta­ment d'Alcarràs, que va apro­var l'orde­nança fa tres set­ma­nes.

Una part de les pros­ti­tu­tes són ara a Alco­letge i altres pobles dels vol­tants de l'horta de Lleida que encara no apli­quen aques­tes orde­nan­ces. Alguns alcal­des i regi­dors s'ho estan pen­sant. Des de fa unes set­ma­nes les pros­ti­tu­tes es con­cen­tren en grup a la car­re­tera C-13, en una bàscula de cami­ons que, curi­o­sa­ment, usen habi­tu­al­ment els Mos­sos d'Esqua­dra per efec­tuar con­trols de càrrega als cami­ons i d'alco­holèmia als con­duc­tors. Quan no hi ha els agents, hi ha les pros­ti­tu­tes.

Ara, algu­nes pros­ti­tu­tes han començat de nou a espe­rar els cli­ents en alguns car­rers del cen­tre històric de Lleida. «Han tor­nat; ho han detec­tat els volun­ta­ris con­tra la sida que tre­ba­llen amb elles, i això prova l'error d'haver vol­gut ata­car els efec­tes sense inci­dir en les cau­ses del pro­blema», diu la regi­dora d'ICV a la Pae­ria, Mercè Riva­du­lla.

Opo­sició a les mul­tes

Els grups d'ICV i ERC van ser els únics que es van opo­sar a la intro­ducció d'aques­tes mesu­res san­ci­o­na­do­res en l'orde­nança de civisme de la ciu­tat, perquè van con­si­de­rar que les san­ci­ons no solu­ci­o­na­ven el pro­blema i que la res­posta hau­ria de ser una major actu­ació dels ser­veis soci­als, la inte­gració labo­ral i la con­se­cució d'un marc legal que doni cober­tura legal, sanitària i de segu­re­tat a les per­so­nes que exer­cei­xen la pros­ti­tució de manera voluntària i allu­nya­des de les màfies. Fora de l'Ajun­ta­ment, la CUP també va fer cam­pa­nya en con­tra d'aquesta mesura.

La reforma de l'orde­nança, però, es va apro­var a l'octu­bre amb els vots del PSC, CiU i el PP, i va entrar en vigor el 28 de febrer. La regi­dora de Segu­re­tat Ciu­ta­dana, Sara Mes­tres (PSC), va reconèixer al seu moment que s'apli­cava aquesta mesura en res­posta a les deman­des de diver­sos col·lec­tius veïnals.

El pre­ce­dent imme­diat era l'orde­nança de civisme que un any enrere va apro­var l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, i que inclou san­ci­ons econòmiques a les pros­ti­tu­tes i els cli­ents que negociïn els ser­veis al car­rer. El govern de Lleida hi va afe­gir un pla d'actu­ació inte­gral que incloïa l'actu­ació dels ser­veis soci­als abans d'apli­car les san­ci­ons i un pro­grama d'inte­gració labo­ral al qual podien ins­criure's les pros­ti­tu­tes san­ci­o­na­des.

El 14 d'abril, durant la junta de segu­re­tat local, el govern muni­ci­pal va fer el pri­mer i de moment l'únic balanç de l'apli­cació d'aquesta mesura: 47 expe­di­ents oberts en un mes i mig, que no es van arri­bar a trans­for­mar en san­ci­ons econòmiques perquè no hi va haver rein­cidència. A més, 19 dones es van mos­trar interes­sa­des en una pos­si­ble rein­serció en el món labo­ral. Final­ment, es va cons­ta­tar la pràctica era­di­cació de la pros­ti­tució de car­rer als llocs on s'havia fet habi­tual.

Altres pobla­ci­ons han imi­tat ara la mesura, més enllà dels petits pobles dels vol­tants de Lleida. Des del mes d'abril, Reus tre­ba­lla en la redacció d'una orde­nança simi­lar i, el mes de maig, la Jon­quera en va apro­var una.

La Generalitat no hi intervé

El recorregut que fan les prostitutes pels carrers i polígons del voltants de Lleida a mesura que els municipis les expulsen, cap a d'altres poblacions que encara no ho han fet, és seguit de prop per la Generalitat, que de moment, però, no hi intervé. «Són els municipis els qui tenen competència en l'espai públic, i també en assistència social», diu el delegat del govern a les terres de Lleida, Miquel Pueyo. El delegat es va oferir als alcaldes del Segrià per atendre les queixes i demandes que generi aquesta situació, «però a hores d'ara no he rebut cap queixa», ha explicat Pueyo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.