“Les actituds positives ens fan més atractius”

La bellesa té a veure amb una har­mo­nia que es pot pre­sen­tar en for­mes seri­o­ses però també sen­zi­lles. La veiem al car­rer, en la gent... i aquesta tro­bada ens fa sen­tir bé.

Mol­tes vega­des, no. La idea de bellesa no ha can­viat tant amb els anys, però sí que ho han fet els gus­tos, els cànons. És clar que hi ha coses que es posen de moda, ens afa­vo­rei­xen i ens hi sen­tim bé.

Creia que era un tema frívol fins que em vaig ado­nar que la bellesa no és útil però ens dóna goig i això és genuïnament humà. Només els humans podem fer coses inútils.

Sí, és una decisió voluntària. Els movi­ments artístics ja no volen la bellesa, sinó pro­tes­tar, fer un dol perquè els pesen les desgràcies.

La bellesa ajuda a recon­ci­liar àmbits dife­rents com la raó i els sen­ti­ments o la nos­tra part més intel·lec­tual amb la més afec­tiva.

Doncs ajuda a unir dues face­tes que pot­ser poden estan con­tra­po­sa­des perquè la bellesa està pre­sent en totes dues i els ofe­reix un nexe d'unió.

Sí. Quan gau­dim de coses boni­ques ens sen­tim més a gust. Un entorn bell ens fan sen­tir millor i ens ajuda a ser més feliços.

A tot­hom ens agra­den les cares maques i aquest pot ser un avan­tatge a curt ter­mini. Ara bé, després, sem­pre pre­val la segona impressió. Hi ha un tipus de bellesa que, a la llarga, té més fondària i que és a les nos­tres mans. No tot­hom pot ser guapíssim, però tot­hom pot ser una per­sona maca.

Sí! És neces­sita una miqueta de tracte per saber si algú és atent, res­pectuós, generós, edu­cat... Però si una per­sona no és autèntica, ho aca­ba­rem sabent.

Els fiso­no­mis­tes diuen que, a par­tir dels 40, cadascú és res­pon­sa­ble de la cara que té perquè la mode­lem amb la forma d'actuar i de ges­ti­cu­lar. De tota manera, com que la bellesa inte­rior ve de les acti­tuds, cal tenir-ne de posi­ti­ves. Ser posi­tiu ens fa més atrac­tius.

I tant! A mi em va xocar un pro­fes­sor de Bos­ton que deien que era guapíssim. Quan el vaig conèixer... Era estràbic! Però havia fet del defecte un motiu d'atrac­tiu.

De vega­des la bana­litza perquè explota exces­si­va­ment el que és sen­sual i això ja no és bellesa. L'atrac­tiu ve no tant perquè és bonic, sinó perquè és sen­sual o eròtic.