A la taula i a Hostalric, al primer crit

Per ser un sopar medieval, el de diumenge a Hostalric va ser molt polit. Només en alguns petits detalls es van notar les maneres diguem-ne poc refinades pròpies de l'època. Com ara en el crit comunitari que van fer els centenars de persones que s'aplegaven a l'entrada del menjador, quan, finalment, els senyors d'Hostalric van obrir-ne les portes. Abans, la turba ja havia començat a fer pressió amb crits de “volem menjar”. A dintre, val a dir que les 870 persones que van acudir a la cita medieval van comportar-se força bé. Fins i tot van respectar l'ordre inicial de no tocar el pa fins que el senyor d'Hostalric, que era l'alcalde, Josep Frias, hagués dirigit unes paraules a la multitud.

Frias, ben abillat com a senyor medieval –a diferència de la majoria de convidats– va donar la benvinguda al banquet i va agrair a entitats, col·lectius i a la regidoria de Festes, Rita Saurí, la seva feina per fer possible un any més aquest gran àpat comunitari que serveix de comiat a una fira medieval molt viscuda i visitada.

El líder del clan local va reunir a la seva taula els senyors i senyores de dominis de les rodalies. Vaja, que no van faltar a la convocatòria alcaldes i regidors d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella i Vidreres. Sobretot, de la Selva interior, tot i que hi havia algun regidor de Tossa. Com que en aquests banquets des de sempre s'han fet aliances d'allò més insospitades, també hi havia càrrecs vinguts d'altres verals, més d'incògnit.

En tot cas, podem afirmar que la taula de la dinastia de CiU era força plena. El sopar va consistir en un panet de dimensions més que generoses, una sopa i carn de porc i vedella rostida –diuen que només els benestants de l'època es podien permetre tanta carn–. I vi, és clar. Molt de vi. La carn es va començar a coure ben aviat, a la matinada, perquè en arribar la gentada ja estigués ben tendra. Entre queixalada i queixalada, es van alternar els espectacles de ballarines i de foc, cavallers brandant les espases i actuacions musicals. Com a detall, tothom es va poder endur a casa els plats i gots de terrissa de Breda.

El sopar va posar el punt i final a tres dies d'una fira medieval que ha permès recrear l'època en què Hostalric era el centre del vescomtat de Cabrera, i lloc de pas obligat entre Girona i Barcelona. Aquest any el castell i la fortalesa han tingut un especial protagonisme a la fira, amb parades, actuacions i espectacles per a tots els gustos. Entre les que més públic han aplegat hi ha, evidentment, els combats cos a cos que, en l'època moderna tenen el seu succedani en el futbol, diuen alguns. Els crits de “mata'l” es feien sentir. Ben a prop, per si de cas, hi havia alguna farmàcia, que segur que és d'agrair. Els combats potser sí, però les cures, medievals, pot ser, no. Encara que tanquin els CAP.