Societat

La CRÒNICA

Sense efervescència

Partidaris i contraris a la plantació coincideixen en la diagnosi: el poble es troba ara encara més dividit

Ningú diria que els car­rers de Ras­quera d'ahir eren els matei­xos que plens de curi­o­sos, peri­o­dis­tes, ante­nes parabòliques i flai­xos van vol­tar per tot el món en cen­te­nars de foto­gra­fies i vídeos entre dimarts i ahir. Arri­bem al poble més famós de les dar­re­res set­ma­nes poc després de l'hora de dinar, i la sen­sació és de calma total, d'una efer­vescència que s'ha eva­po­rat. Res espe­cial, segu­ra­ment, en la vida diària d'aquest muni­cipi de poc menys d'un miler d'habi­tants cen­sats i que fins fa ben poc havia vis­cut fora del radar mediàtic. Ahir molts ras­que­rans opta­ven per decli­nar les pre­gun­tes amb un som­riure, mirar-s'ho encu­ri­o­sits des de dar­rere de la cor­tina o, en el cas d'uns pocs valents, par­lar sense donar més pis­tes que un nom. Ni l'edat ni la família, per si de cas.

Davant del cen­tre cívic, a la plaça prin­ci­pal del poble, un grup de jubi­lats apro­fi­tava a pri­mera hora de la tarda un petit bat de sol. Són els matei­xos que aquests dies s'han fet famo­sos en fotos i decla­ra­ci­ons als mit­jans, i que des del seu pri­vi­le­giat mira­dor han vist pas­sar tota la revo­lució social i política del cànna­bis. “Ja està tot encar­ri­lat”, ens comenta un d'aquests obser­va­dors, el Domingo, que, jun­ta­ment amb els seus com­panys, es mos­trava con­vençut que l'alcalde no dimi­ti­ria. Intuïció que els va fallar de manera cla­mo­rosa, ja que hores després el bat­lle, Ber­nat Pellisa, anun­ci­ava la seva renúncia al càrrec. La decisió, tot sigui dit, va aga­far per sor­presa tots els veïns del poble amb què vam poder par­lar. Fins i tot un dels bars recon­ver­tits aquests dies en cen­tre d'avi­tu­a­lla­ment de peri­o­dis­tes, tre­ba­lla­dors i cli­ents es posa­ven les mans al cap en sen­tir les nove­tats. I con­fes­sa­ven que ara que el boom de la mari­hu­ana podria començar a fer bai­xada, per ells s'obria tota una incer­tesa política que pro­me­tia durar set­ma­nes.

“En el seu lloc, jo em sen­ti­ria per­de­dor”, ens comen­tava en Joan, un jove que con­fes­sava que dimarts va votar a favor del “no”. “No ho vaig fer perquè sigui de CiU, sinó perquè crec que sense el vis­ti­plau de la justícia no té sen­tit haver ini­ciat res”, argu­men­tava. I és que a Ras­quera tot­hom té clar que el fons del con­flicte per ells no es limita al cànna­bis, sinó que en la polèmica s'hi han bar­re­jat molts altres ele­ments. “Molts han votat a favor del “no” perquè sabien que així podien acon­se­guir la dimissió de l'alcalde”, reco­nei­xia el jove ras­querà, que cri­tica també que ERC no portés la plan­tació al seu pro­grama elec­to­ral. “En el moment que va fixar que per sota del 75% de vots afir­ma­tius dimi­ti­ria, ell mateix va fer impos­si­ble que aquesta xifra s'assolís”, expli­ca­ven el Joan i el Josep, altres dos veïns del poble, que coin­ci­dien en asse­nya­lar que l'amenaça de renúncia per part de Pellisa és el que va aca­bar espe­ro­nant la par­ti­ci­pació. Amb dimissió o sense, però, par­ti­da­ris i con­tra­ris a la plan­tació de cànna­bis coin­ci­dien en la seva diagnosi: el poble ha vist encara més accen­tu­ada la divisió que tra­di­ci­o­nal­ment hi ha exis­tit. “Hi ha famílies que no es par­len, la gent gran diu que mai s'ha arri­bat a aquesta situ­ació de tensió”, ens expli­cava el jove Joan, qui asse­gu­rava que a l'hora del dinar o del cafè als bars del poble el polèmic pla anti­crisi és a sobre cada taula. Tot i que no sem­pre trac­tat en el mateix to. Per exem­ple, hi ha el to dis­cor­dant del Joan: “Tot­hom parla només de la solució, però sem­bla que ningú es fixa en el pro­blema. A mi el que em pre­o­cupa més és com pot ser que aquest poble hagi arri­bat a tenir dos mili­ons de deute, no pas una plan­tació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.