“Navegar a vela defuig les presses i els rellotges”

És una associació sense afany de lucre que va néixer a partir d'una colla de Vilassar de Mar als membres de la qual ens agrada el mar, i la intenció era organitzar activitats marineres i recuperar patrimoni marítim, fonamentalment embarcacions.

Va ser el nostre punt d'inflexió: un vaixell històric del 1904 i l'embarcació de vela llatina més grossa de tota la Mediterrània, amb prop de 30 metres d'eslora. Ens va costar molt arreglar la paperassa i el vam dur de Benicarló a Mataró amb l'aspecte que tenia llavors com a vaixell de pesca, sense pal i amb un pont de comandament de proa. El vam arreglar i de mica en mica el vam deixar tal com navegava feia 100 anys. Vam haver d'anar formant tripulacions i aprendre el maneig de la vela sense que ningú no ens n'ensenyés, perquè no hi havia ningú. La vela llatina és la mare de totes les veles, la més antiga que hi ha.

És una escola. Tot i que el Sant Ramon és només una part de Bricbarca; la més vistosa, és cert, però no l'única. Ara també tenim quatre barques petites: la Bolere, la Carme i Jenny, la Tony i la Pinta, que fem servir per començar a aprendre a navegar a vela. També prenem part en trobades de vela tradicional i vela llatina, fem cursos i sortides amb grups de gent organitzats per navegar o pescar.

Des de fa vuit anys organitzem la Universitat d'Estiu de Mar i Ultramar a Vilassar de Mar i Mataró. Un conjunt de conferències a càrrec de professors i historiadors que tracten en profunditat un tema concret sobre la mar. L'any passat vam parlar dels naufragis, i aquest any, de la pirateria.

Aquest diumenge celebrem els 10 anys de recuperació del Sant Ramon. Farem un repàs de tot allò que hem fet, i una de les principals fites pel futur és engrescar jovent que ens rellevi quan sigui el moment. També hem de garantir la viabilitat econòmica del projecte i això és difícil amb els temps que corren. Hem de potenciar la col·laboració amb les administracions i altres entitats que ens aportin més gent. El patrimoni marítim està injustament oblidat.

És més que un esport, és una manera de viure. Vol tranquil·litat i, de vegades, reclama estar sol quan tens les veles hissades amb un ventet suau que et mou, amb tot el mar per a tu i envoltat d'un gran silenci. Són moments molt personals, que defugen els rellotges i les presses.

La mar és natura, i la natura és imprevisible. I sempre cal fer cas als senyals que et dóna, perquè mai són gratuïts. La mar és una gran desconeguda.