Cotlliure sense toros
El cost de manteniment i la manca d'espectadors han decidit l'ajuntament a desmuntar “les Arenes”
L'emplaçament serà ocupat per un nou pàrquing per a visitants d'aquesta població turística
Cotlliure era, fins ara, una plaça forta nord-catalana pels aficionats taurins. Amb Millars i, sobretot, Ceret, semblava que havia de ser una de les destinacions dels refugiats taurins que s'han quedat sense corridas a la Catalunya autònoma. No ho serà, ja que a Cotlliure s'han quedat sense plaça de toros.
El batlle de Cotlliure, el socialista Michel Moly, va presentat la proposta, adoptada en ple municipal, de “derruir les arenes”. El motiu invocat és que “les obres per consolidar la plaça i posar-la en conformitat amb la reglamentació vigent costarien més de seixanta mil euros, unes despeses molt elevades, pels temps de crisis que estem vivint”. Moly reconeix, també, que “malgrat la qualitat dels espectacles taurins que hi tenien lloc l'explotació comercial de la plaça era deficitària”.
Segons la legislació francesa Cotlliure podrà conservar durant uns anys la seva qualitat de “població de tradició taurina”, necessària per a poder organitzar curses de braus a l'estat francès. Segons l'alcalde “el nou consistori municipal que sortirà de les eleccions del 2014 haurà de decidir si construeix una nova plaça de toros o no”.
A l'emplaçament que quedarà buit, vora l'estació de tren, el consistori ha aprovat d'instal·lar-hi un nou pàrquing de pagament per a visitants. Les obres de construcció de l'aparcament municipal, un cop desmuntada la plaça, ja han començat. A Cotlliure, l'estiu, el problema de l'estacionament de vehicles és recurrent.
Antitaurins contents
La decisió de l'ajuntament de Cotlliure ha estat molt ben acollida pels antitaurins nord-catalans i d'arreu de l'estat francès. Claire Starozinski, portaveu de l'Alliance Anticorrida basada a la població occitana de Nimes afirma que “després la Gingueta d'Ix, Hloirac, Fenollet, Gimont, Besoça i Frejús ens felicitem que ara sigui Cotlliure que refusi de veure morir els toros per divertir els espectadors, encara que sigui perquè les curses de braus ja no son rentables”. Starozinski recorda que l'agost del 2010 la Federació de societats taurines de França “felicitava Cotlliure com un bastió català fidel a la tauromàquia”.
De “bastions catalans” en queden dos, a la Catalunya Nord. Ceret i Millars. Jean-Pierre Piquemal regidor de l'ajuntament de Ceret, president de la comissió taurina i membre del consell d'administració de la unió de les ciutats taurines de França assegura que “nosaltres sem uns purs i durs i lluitem per què la corrida sigui inscrita com patrimoni immaterial de la humanitat. Si només en queda un, d'indret taurí, serem nosaltres”.
A Millars, com a Ceret, insisteixen en “la catalanitat i universalitat de la corrida”. Ho afirma Bernard Lopez, president del comitè d'animació cultural de l'ajuntament i director de la Feria de Millars fa vint-i-nou anys que explica “a França estem molt lluny de votar la prohibició de la corrida com han fet a Catalunya. Caldria una revolució per aconseguir que no fem més toros”.
A Ceret, segons Piquemal “els catalans del sud ens admiren i vindran aquí per organitzar una corrida per protestar contra la prohibició de la Generalitat”.
Toros des del 1889
Els primers espectacles taurins a Cotlliure van tenir lloc el 1889 en una plaça construïda en l'emplaçament de l'actual plaça de la Poste. Aquella primera plaça de toros va ser derruïda en 1957. L'ajuntament va comprar un terreny a la SNCF al costat de l'estació de tren i hi va construir una segona plaça que va funcionar fins l'any 1998. Durant els anys 90 va caure en desús per manca d'espectacles i també va acabar sent destruïda. Va ser durant la temporada 199-2000 que l'ajuntament va voler tornar a donar importància als espectacles taurins i va llogar una plaça portàtil que va instal·lar en el mateix emplaçament. L'èxit de públic va animar l'ajuntament a comprar una plaça de toros que portàtil a la província de Salamanca. La inauguració d'aquesta nova plaça es va fer el 21 de juliol del 2001. Hauran durat 11 anys, durant els qual per quadrar el pressupost l'ajuntament ha hagut d'organitzar-hi més espectacles estiuencs de varietats que no pas taurins.