Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet és la menja més senzilla i saborosa del món. No es tracta simplement de fregar tomàquet sobre un pa eixut, que en alguns llocs l'he vist pintat amb pinzell sota el sospitós nom de pantumaka, sinó que aquest prodigi culinari uneix la cultura europea del blat amb l'americana del tomàquet, l'oli d'oliva mediterrània i la sal de la terra. Com deia el mestre Vázquez Montalbán, és recomanable trencar la polpa amb la crosta de la llesca per repartir-la més fàcil i uniformement per la seva superfície. Pocs saben que aquest senyal d'identitat del país, tan nostrat com els castellers o la Patum, és mèrit dels treballadors del metro de Barcelona, que en els anys 20 plantaven tomateres al costat dels rails per untar el pa sec del migdia. El meu avi Salvador va venir de Múrcia per treballar en aquelles obres. La millor aportació de la “tierra del pijo” a la cultura catalana. El pa dur de pagès de les masies s'estovava amb oli, figues, vi o llard segons diuen els documentalistes. Però si el pa amb tomàquet per si sol és exquisit, amb truites, embotits i sobretot amb pernil és un regal dels deus. I per pernil bo, aquell que va robar de les Mantequerías Leonesas un escamot de la FAI i va repartir entre els vianants de la Rambla en plena època de racionament. Repeteixo, el pa amb tomàquet és l'invent més important de la humanitat després del foc i la roda.