Tornar a començar

Has fet dinou anys, estàs jugant amb el Figueres a segona B de futbol, sembla que tens un bon futur al davant i, en qüestió de segons, la teva vida fa un tomb inesperat. És el que li va passar fa setze anys a en Jan Millastre, de Lladó: un accident laboral a la fàbrica de productes químics on treballava li va causar cremades al 90% del cos i el va deixar a les portes de la mort. A la Lídia Espinosa, que viu a Banyoles, un dia el metge li va comunicar que no podria tenir fills. Per a ella, que tenia la maternitat com a objectiu vital, va ser com si el món li caigués al cim. Ni en Jan ni la Lídia no van donar-se per vençuts, sinó que aquells fets van esdevenir per a ells un punt d'inflexió, a partir del qual van reprendre les seves vides. En Jan, que rep una pensió d'invalidesa, col·labora amb diverses organitzacions solidàries relacionades amb gent amb discapacitats, i la Lídia –arquitecta tècnica de 44 anys– ara té dos fills i una filla adoptats. Els seus són dos dels tretze casos que recull Corall, una sèrie de dotze capítols de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i la productora Laneta que aquesta nit (23 h) estrena Televisió de Girona i demà (00.20 h) comença a emetre Canal 10 Empordà. També es podrà veure pel portal www.wearedo.tv. Les tretze històries han estat seleccionades prèviament d'entre desenes de propostes que ciutadans anònims havien fet arribar a Laneta a través de la xarxa.

“No és l'explicació d'un drama, sinó la narració de com ens n'hem sortit, es planteja en clau positiva”, coincideixen a descriure en Jan i la Lídia.

Aquesta manera d'enfocar-ho és una de les peculiaritats de Corall. L'altra és, sens dubte, el format. “Consisteix en una barreja de gèneres: parteix d'una recerca documental i d'entrevistes, però són els mateixos protagonistes els que ho van narrant”, aclareix el director, Pol Orpinell, per a qui aquesta sèrie és una experiència nova, ja que fins ara havia treballat en documentals, clips musicals i publicitat.

El guió és obra del poeta Martí Noy. Els protagonistes s'interpreten a ells mateixos –no hi ha una veu en off que faci de narrador– a través dels textos de Noy, o s'expressen a la seva manera, com si fos una entrevista. “És com un conte poètic”, resumeix Orpinell.