Regidors que escombren

Regi­dors que escom­bren car­rers i alcal­des que repa­ren l'enllu­me­nat. Aquesta és la rea­li­tat del Pont de Mon­ta­nyana, un petit poble de la Franja de Ponent que ara fa un any va ser notícia perquè Con­vergència Democràtica de la Franja (CDF) hi va asso­lir la seva pri­mera alcal­dia.

L'experiència d'aquest pri­mer any ha estat com­pli­cada, però no pas perquè la pri­mera alcal­dia d'un par­tit cata­la­nista hagi pro­vo­cat cap incendi polític a Aragó con­tra aquest ajun­ta­ment riba­gorçà. D'això, l'alcalde Javi Ber­gua no en té cap queixa: “Al prin­cipi sí que em moles­tava una mica, a Osca i a Sara­gossa sem­pre ens deien que no a tot i em pen­sava que era per les sigles. Després, vaig veure que la resta reben exac­ta­ment el mateix tracte que nosal­tres: no hi ha res per a ningú.”

Ara fa un any, l'alcalde i les dues regi­do­res de CDF s'havien pro­po­sat rep­tes com ara acon­se­guir que el riu Noguera Riba­gorçana torni a por­tar l'aigua que la cen­tral hidroelèctrica d'Endesa els va pren­dre fa mig segle, i atu­rar la línia de molt alta tensió (MAT) de Ponent. Però, en lloc d'això, s'han dedi­cat a fer números i a acon­se­guir un pla de via­bi­li­tat que els per­met pagar les fac­tu­res pen­dents. I res més. “No hi havia diners ni per man­te­nir l'agut­zil, i ens ho hem de fer tot nosal­tres matei­xos.”

I així ho fan, i sense cobrar. Ber­gua s'ha dedi­cat a fer repa­ra­ci­ons d'enllu­me­nat i cano­na­des, i també ha estat l'encar­re­gat de treure les escom­bra­ries de les ins­tal·laci­ons muni­ci­pals. Ara mateix no ho pot fer perquè ha anat a França tres mesos a tre­ba­llar: “Cal garan­tir també la super­vivència fami­liar”, explica. Les dues regi­do­res de CDF apro­fi­ten les hores lliu­res per fer tas­ques admi­nis­tra­ti­ves al con­sis­tori i la del PP, a més d'assis­tenta social, també passa l'escom­bra a la plaça del poble i els car­rers.

Del par­tit, hi man­te­nen la sim­pa­tia (no són mili­tants), tot i que Ber­gua lamenta que en algun moment podria haver rebut més suport del par­tit que mana a Cata­lu­nya: va recla­mar que alguns dels auto­cars de la Gene­ra­li­tat que van de Vielha a Bar­ce­lona fes­sin parada al poble, perquè els estu­di­ants de Pont els apro­fi­tes­sin, però no ho va acon­se­guir. Això sí, mal­grat les difi­cul­tats han acon­se­guit clau­su­rar un abo­ca­dor il·legal (l'alcalde i altres veïns es van pas­sar quinze dies tra­ient la runa amb les seves fur­go­ne­tes), que Endesa enviï uns direc­tius al poble per veure el riu i començar a par­lar-ne, i que, després de cin­quanta anys d'haver-se per­dut l'antiga mos­tra rama­dera, el poble torni a tenir fira per pri­ma­vera. “Jo no hi creia, però les regi­do­res ho veien molt clar; hi han tre­ba­llat molt, i ho hem acon­se­guit”, diu Ber­gua, amb un orgull d'alcalde que no es mesura ni amb cot­xes ofi­ci­als ni amb par­ti­des d'asses­sors.