“La passió pels bolets obliga a posar-hi ordre”

De moment tenim dues ini­ci­a­ti­ves vigents que inten­ten abor­dar aquesta qüestió: la d'un pro­pi­e­tari de Sant Llo­renç de Morunys, que vin­cula l'acti­vi­tat dels bolets amb el seu res­tau­rant, i ara la de la zona de Poblet, on els ges­tors del paratge natu­ral s'ho estan plan­te­jant. La Fun­dació del Món Rural ha col·labo­rat en aquests pro­jec­tes al cos­tat d'altres ins­ti­tu­ci­ons.

El balanç d'una cosa que no donava res i que ara ofe­reix un guany, per petit que sigui, ja és posi­tiu. I ser­veix per difon­dre el debat sobre com ges­ti­o­nar l'acti­vi­tat i ser cons­ci­ents d'alguns aspec­tes que sovint no es tenen en comte.

Que els bos­cos no són de tot­hom. Tot­hom té dret a l'ús del medi natu­ral, però cal tenir en compte que més del 80% de la massa fores­tal cata­lana està en mans de pro­pi­e­ta­ris pri­vats, la major part petits pro­pi­e­ta­ris. I ells són els res­pon­sa­bles de la seva gestió. Per tant, cal veure què podem fer perquè els bos­cos gene­rin recur­sos sufi­ci­ents i els pro­pi­e­ta­ris en puguin fer una gestió cor­recta, i després tots en puguem gau­dir.

Plan­te­jar-ho d'aquesta manera genera un debat molt atrac­tiu mediàtica­ment, però el tema és més com­plex. A ningú li agrada que li bar­rin el pas o li cobrin per anar pel bosc i reco­llir alguns bolets. No s'està par­lant d'això. El que cal és tenir en compte que quan vas a bus­car bolets t'estàs apro­pi­ant d'un recurs d'algú altre. Per tant, cal veure, de manera con­sen­su­ada, i amb diàleg amb totes les parts, de quina manera acon­se­guim que el pro­pi­e­tari en pugui treure pro­fit i la gent que estima la natura pugui apro­fi­tar-la. Es podria vin­cu­lar l'acti­vi­tat bole­taire amb el turisme rural i la res­tau­ració, per exem­ple; que tot ple­gat formi un paquet turístic. En tot cas, el procés reque­reix molt de diàleg entre totes les parts.

Al país hi ha molta diver­si­tat de bos­cos. No és el mateix un bosc del Piri­neu que un de medi­ter­rani a la Conca de Bar­berà. La mas­si­fi­cació en tem­po­rada de bolets és evi­dent que pro­voca pro­ble­mes d'erosió del sòl, resi­dus, i tot això en mas­ses fores­tals que són molt vul­ne­ra­bles. I, a la passió pels bolets, s'hi afe­geix el pro­blema que no tot­hom en sap, de bolets. La major part conei­xen dues o tres espècies i prou. N'hi ha que omplen el cis­tell amb el que tro­ben i pen­sen que després ja tri­a­ran. Tot això obliga a posar-hi ordre. En altres llocs han deci­dit expe­dir per­mi­sos, com es fa amb la caça. És una pos­si­bi­li­tat, no pas l'única. El cert és que, a Cata­lu­nya, hem de començar a par­lar-ne.