IBI per a tothom

“Posar el focus en l'Església, par­lant de finançament local, pot ser atrac­tiu, però, evi­dent­ment, no resol el pro­blema”, afirma Ros, alhora que reclama gra­var les grans for­tu­nes, així com les transac­ci­ons finan­ce­res (taxa Tobin). Ros, catòlic prac­ti­cant, recorda que la nor­ma­tiva de l'IBI deixa exemp­tes enti­tats sense ànim de lucre i que l'Església ja paga altres impos­tos locals, com les escom­bra­ries. No obs­tant, el paer en cap afe­geix que “si l'Església –i no és el cas de Lleida– tingués pisos o apar­ca­ments i en fes una acti­vi­tat lucra­tiva pura i dura, això no ha estat mai exempt de pagar l'IBI”. L'alcalde recorda que el con­cor­dat ja esti­pula totes aques­tes situ­a­ci­ons i que, per tant, no cal fer-hi refor­mes.

“És una polèmica una mica absurda, perquè la llei no ho per­met. Tam­poc hi he refle­xi­o­nat. En tot cas, sí que penso que l'Església hau­ria de pagar, però tenint en compte que també fa una funció social molt relle­vant, per exem­ple a través de Càritas, entre altres exem­ples.”

L'alcalde de Cas­tell­de­fels no creu que s'hagi de cobrar l'IBI a l'Església i defensa que “ens hem de reme­tre als acords sig­nats entre Espa­nya i la Santa Seu pel que fa a les exemp­ci­ons”. Cas­tell­de­fels, de tota manera, no acull un patri­moni eclesiàstic con­si­de­ra­ble: només qua­tre cen­tres de culte. “Aquests cen­tres tenen unes boni­fi­ca­ci­ons a l'IBI i no se'ls cobrarà, com s'ha fet en els dar­rers trenta anys”, afirma taxa­tiu l'alcalde, que con­si­dera, a més, que si se'ls cobrés, es cre­a­ria un greuge com­pa­ra­tiu. “Els veïns de Cas­tell­de­fels tenen l'IBI con­ge­lat i ara no tin­dria sen­tit eli­mi­nar les exemp­ci­ons a les esglésies ni a altres boni­fi­cats”, afirma Reyes. Si s'hagués de quan­ti­fi­car la recap­tació que s'acon­se­gui­ria de les esglésies “dona­ria una xifra insig­ni­fi­cant”, con­clou Reyes.

“No sóc par­ti­dari, almenys en el cas del nos­tre poble, que la basílica pagui IBI”, sen­ten­cia l'alcalde de Cas­telló d'Empúries. L'argu­ment pel qual no veu neces­sari aquest canvi és ben clar: “És el monu­ment turístic més visi­tat del muni­cipi i això ens genera un volum de recur­sos per a l'Ajun­ta­ment.”

“Els locals de culte i els que tenen un ús públic no hau­rien de pagar l'IBI donada la funció social que fan. La resta, entenc que sí”, resu­meix Munell.

Balles­te­ros s'ha negat a fer cap decla­ració sobre l'exempció fis­cal de l'Església. Tot i amb això, dilluns pas­sat, en un acte públic que va ofe­rir a Girona, va avançar que es des­mar­ca­ria de la pro­posta del secre­tari gene­ral del PSOE, Alfredo Pérez Rubal­caba, i que no pre­sen­tarà moci­ons al seu ajun­ta­ment per recla­mar l'IBI a l'Església. L'alcalde de Tar­ra­gona va dir que “si l'excusa és millo­rar el finançament de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i els ajun­ta­ments, el que cal és fer un pacte per cor­re­gir el frau fis­cal”.

“Aquesta pre­gunta, per mi, no és relle­vant. En tot cas, el que pre­gun­ta­ria jo és si l'Estat ha de pagar l'IBI per les auto­pis­tes. Per a Sant Julià, seria molt més relle­vant això que no pas l'IBI de l'Església”, afirma taxa­tiu Narcís Casas­sas.

L'equip de govern bada­loní no ha pogut valo­rar quina reper­cussió econòmica tin­dria que l'Església pagués l'IBI. “Men­tre no ho fem, no podem expres­sar la nos­tra opinió”, afirma Gar­cia Albiol.

“En pri­mer lloc, el con­veni amb la Santa Seu s'ha de revi­sar. Estic d'acord que els tem­ples de culte no paguin l'IBI, però el volum patri­mo­nial més impor­tant de l'Església no és aquest. Per tant, de la resta sí que s'hau­ria de pagar l'impost.”

Alonso defensa que l'Església pagui l'IBI. “No quan es tracti de cen­tres de culte, però sí quan se'n tre­gui un bene­fici econòmic”. Igual­ment, l'alcalde d'Alta­fu­lla, d'Alter­na­tiva Alta­fu­lla-Entesa (AA-E), creu fer­ma­ment que els par­tits polítics i els sin­di­cats també han de pagar aquest impost: “Jo soc sin­di­ca­lista i penso que la feina que fan els sin­di­cats i els par­tits polítics és fona­men­tal per al man­te­ni­ment de la democràcia, però no poden tenir finançaments enco­berts.” Per Fèlix Alonso, tant uns com altres “han de ser valents i bus­car altres fórmu­les de finançament”.

L'alcalde repu­blicà de Sant Pere de Torelló és con­tun­dent: “En un estat laic no hi hau­ria d'haver pri­vi­le­gis pel fet de pertànyer a una religió con­creta amb relació a la resta de ciu­ta­dans”. Tan­ma­teix pun­tu­a­litza que, “podria enten­dre que l'Església no pagués l'IBI d'aquells immo­bles l'ús dels quals té fina­li­tats soci­als o edu­ca­ti­ves; en canvi, aquell patri­moni equi­va­lent al que té una per­sona pri­vada hau­ria de tri­bu­tar, com tot­hom”. Si es fos con­seqüent amb el que pro­posa Fàbrega, “també n'hau­rien d'estar exemp­tes totes aque­lles enti­tats sense ànim de lucre el patri­moni de les quals també revertís amb fina­li­tats soci­als o edu­ca­ti­ves en el con­junt de la soci­e­tat”. Per l'alcalde de Sant Pere de Torelló, el que “és inac­cep­ta­ble és la res­posta que va donar un alt repre­sen­tant de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola quan va dir que si havien de pagar l'IBI ho res­ta­rien de l'apor­tació que fan a Càritas. Això con­tra­diu, de base, els pilars fona­men­tals del cris­ti­a­nisme, un dels quals és esti­mar el proïsme com a tu mateix”.

La Pae­ria de Cer­vera no ha abor­dat encara aquesta qüestió, però el seu alcalde con­si­dera que l'estu­di­a­ran “amb calma” un cop dis­po­sin de “tota la infor­mació”. Ramon Royes creu que “encara que hi hagi coses que hi són de tota la vida, això no vol dir que no es puguin can­viar”. Per tant, afe­geix que, un cop ana­lit­zin i valo­rin qui paga actu­al­ment i què paga, “si cre­iem que una enti­tat, sigui l'Església o una ONG, ha d'abo­nar l'IBI, en par­la­rem”. El paer en cap de Cer­vera també alerta que, si es cobra l'IBI a una ONG o enti­tat sense ànim de lucre, cal anar amb compte perquè no els acabi supo­sant “un gran tras­bals econòmic”.

“Plan­te­jar la qüestió en aquests ter­mes és sim­plista i molt poc seriós”, afirma Junyent, i apunta cap als que avui pro­po­sen com a òbvia una cosa “que no es van atre­vir a tocar durant els anys que van gover­nar”. L'alcalde de Man­resa recorda que la norma, a banda de l'Església, pre­veu altres excep­ci­ons per a orga­nit­za­ci­ons i orga­nis­mes amb fina­li­tats benèfiques o soci­als. “El més lògic és que tot­hom pagui l'IBI, és clar, però també ho és que hi hagi algu­nes excep­ci­ons ate­nent a les fina­li­tats soci­als que puguin tenir els immo­bles, espe­ci­al­ment en un moment com l'actual en què la crisi fa més neces­sa­ris que mai aquests ser­veis”, con­clou Junyent.