Vallès Occidental
Riuades de tragèdia
Terrassa, Sabadell, Rubí, Montcada, Cerdanyola i Ripollet organitzen activitats per no oblidar els aiguats del 1962
La intensa pluja va deixar centenars de morts i barris destruïts
Només fa cinquanta anys, però sembla que ha passat una eternitat des que una nit del 25 de setembre i en poc més de tres hores van caure més de 200 litres per metre quadrat de pluja que van endur-se centenars de vides i van esquarterar barris sencers i ciutats del Vallès. És la coneguda com la Nit Tràgica, l'any 1962. Diverses gravacions, fotografies i records personals testimonien amb cruesa un dels pitjors episodis que ha viscut la comarca en desbordar-se el riu Ripoll i la riera de les Arenes, però també és el punt d'inflexió que va cohesionar municipis com ara Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Montcada i Reixac i Ripollet, que en plena dictadura rebien la nova immigració que s'establia en barris d'autoconstrucció sense ordre ni concert.
Els sis municipis més afectats per aquest tràgic episodi no volen oblidar aquesta efemèride, no només per homenatjar les víctimes –encara ara sense comptabilitzar oficialment–, sinó per “denunciar determinades situacions que no s'han de repetir”, explicava fa dies l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, referint-se a la situació econòmica, social i política que es vivia en aquell moment.
Terrassa és potser el municipi més afectat per l'aiguat perquè és abraçat per dues rieres –la del Palau i les Arenes– on precisament sorgien els nous barris d'immigrats que l'aiguat es va endur. El centre també en va patir les conseqüències i la Rambla, curs natural de l'aigua en aquells moments, va desaparèixer gairebé completament. Es calcula que més de tres-centes persones van perdre la vida.
Precisament ahir a la tarda s'inaugurava l'exposició La riuada del 62 a Terrassa. L'abans i el després de la ciutat al castell cartoixa de Vallparadís.
Ja fa alguns mesos que els diversos municipis estan organitzant activitats per mostrar aquella catàstrofe i posar sobre la taula elements de reflexió històrica sobre aquell moment, com ara la solidaritat entre els nouvinguts i els vilatans tradicionals; la necessitat de dotar les ciutats d'infraestructures i serveis, o els impediments informatius i el destí d'algunes ajudes del règim franquista. Pel comissionat dels actes de commemoració de Terrassa, Jaume Valls, les inundacions van posar en evidència “el mal fer del franquisme”, ja que els mandataris van permetre construir habitatges sense condicions al costat dels rius.
En total, amb el suport de la Diputació i el Museu d'Història de Catalunya, s'han organitzat tretze exposicions, setze conferències, tertúlies i taules rodones, i tres itineraris per conèixer els espais on va passar la desgràcia, i es faran cinc actes d'homenatge. Amb motiu de l'aniversari, també es presentaran diferents llibres i publicacions i es treballarà en l'aspecte educatiu perquè les joves generacions puguin conèixer aquells fets. Totes les
activitats es podran seguir en el bloc http://lanittragica.wordpress.com, que s'ha creat específicament per a l'ocasió.
L'alcalde de Ripollet, Joan Parralejo, reconeixia ahir que “hi ha un abans i un després” d'aquell succés, mentre que el regidor de Cultura de Sabadell, Juan Carlos Sánchez, afirmava que actualment quan es parla de riuades “tothom té alguna referència” de les de fa mig segle.