Selectivitat fàcil, matrícula difícil

Més de 30.000 estudiants de tot Catalunya s'estan examinant des d'ahir i fins demà de les proves d'accés a la universitat (PAU), més conegudes com la selectivitat. Temudes fa uns anys, en les últimes edicions el nombre d'aprovats ha estat sempre per damunt del 90% i ara la qüestió jo no és superar-la, sinó arribar a la nota de tall que es necessita per cursar la carrera desitjada. Aquest any s'hi afegeix un nou element: quant costarà la matrícula i qui es farà càrrec de sufragar unes taxes que es poden incrementar fins a un 66%.

“El meu pare és a l'atur. Suposo que la carrera me la pagarà la meva mare, que sí que treballa, i el meu germà”, explica l'Andreina Santos, una estudiant que ahir s'examinava a l'Escola Superior de Comerç Internacional, a Barcelona. A l'Anna Poca, una companya de l'Andreina, li pagaran els estudis els pares i els avis, però avisa que “molta gent sense recursos no podrà anar a la universitat”. Stefano Geminani, en canvi, té clar que haurà de treballar per pagar-se la carrera. Vol estudiar enginyeria i, “tal com està la feina”, no descarta haver de marxar “on sigui” a treballar. “L'augment de les taxes és una estafa”, remata la Núria Elias.

Enmig d'aquest clima d'indignació per l'encariment de les matrícules, la Generalitat va sortir a donar la seva versió en la polèmica sobre l'aportació que fan els alumnes en el cost total dels seus estudis universitaris. Si dimecres passat l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) feia públic un estudi segons el qual els catalans paguen el 21,38% de la seva carrera, ahir el govern català va refutar aquestes dades i va rebaixar el percentatge al 13,9%. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va acusar –sense citar-lo directament– l'OSU d'haver introduït “distorsions” en el “càlcul d'aportacions als preus universitaris [...] a partir d'estimacions interessades que tenen una base de rigor científic discutible”.

La polèmica sobre les taxes universitàries contrasta amb la tranquil·litat generalitzada amb què els alumnes van abordar les proves. La majoria van trobar “fàcils” les proves de català i decastellà, una mica menys aquesta última, en què alguns –com l'Anna– es van encallar amb unes definicions de la Real Academia Española. Més complicades van ser, si hem de jutjar pels comentaris que feien els alumnes, la resta de proves del dia: disseny, matemàtiques per a ciències socials, ciències de la terra i del medi ambient,literatura catalana i dibuix tècnic.

Com en edicions anteriors, en les proves d'ahir els que van dissenyar les proves van mirar de combinar temes d'actualitat i clàssics. En el cas de la prova de llengua catalana, els estudiants van haver de triar entre textos de Víctor Català i de la mediàtica Bibiana Ballbè; en castellà, entre Pío Baroja i Eduard Punset; i en l'examen de ciències de la terra, entre altres exercicis, van haver d'explicar les causes de l'erupció del volcà islandès Eyjafjalla. Avui es fan les proves d'història, llengua estrangera, dibuix artístic, llatí i matemàtiques i demà es fan els últims exàmens de la selectivitat.