Canvi de ritme

Comencem avui la setmana que s'acabarà amb Sant Joan, que, a Reus, obre la porta definitivament a la festa major de Sant Pere. És la marca definitiva que ens indica que el curs s'ha acabat i comença a l'estiu. Potser tocaria dir que ja era hora que aquest curs s'acabés, amb tot l'enrenou econòmic general, el fart de patir que ens hem fet i les energies que estem gastant demanant que se'ns reconeguin les evidències nacionals. A l'estiu cal suposar que, com l'any passat, les tensions econòmiques poden continuar, però no es pot negar que llegir les notícies a la platja o a l'ombra d'un pi fa que les coses es relativitzin una mica més i es vegin des d'una certa distància. Les ciutats que celebren la festa major a finals del mes de juny tenen la sort de disposar d'aquesta marca, de la sensació de canvi de ritme cap a un estadi més positiu, propi de l'estiu. Ho prefereixo, en contraposició de qui celebra la festa gran al setembre, que també marca un canvi de ritme, però cap a negatiu, de nou cap a les obligacions. I també fa que interioritzem més el ritme de l'activitat per cursos que no pas per l'any marcat pel calendari, de gener a desembre. Potser per això a Reus cada any hi ha molta gent que passa ànsia de festa major des de principis de juny, quan el bon temps comença a consolidar-se i la ciutat comença a viure els símptomes de l'arribada de la festa.

La festa major de Sant Pere ha crescut molt els últims anys i té elements que la fan singular, com ara la Tronada, el seu símbol per excel·lència i que cal recomanar a qui mai no l'hagi vista. La fan esclatar la tarda de Sant Joan, després del pregó, el dia 28, vigília de Sant Pere, i dos cops el dia 29, coincidint amb la presència a la plaça del Mercadal de tot el seguici festiu de la ciutat, que fa les delícies de grans i petits. Es tracta d'una festa major que està tan consolidada que és capaç de sobreviure a retallades econòmiques notables per part de l'Ajuntament, compensades pel creixement d'aportacions d'empreses privades que entenen que patrocinar la festa major els resulta rendible. Només ha caigut del programa (i no és poca cosa) el castell de focs que tanca la festa l'endemà de Sant Pere, una circumstància que pot fer que la imatge que quedi entre una part dels ciutadans acabi sent que haurà estat una festa pobra. És de suposar, però, que aquest fet no impedirà que Sant Pere deixi de servir per marcar el canvi de ritme que abans comentava i que tinc la sensació que per a molts és més necessari que mai, encara que les perspectives per quan tornem a la normalitat no siguin precisament optimistes.