Xollada a l'antiga

Cicle anual

Les colles estaven formades pel cap, que feia els tractes, distribuïa la feina i pagava els jornals; els xolladors, que esquilaven les ovelles; els pessoladors, que eren els encarregats de lligar les quatre potes de les bèsties i acostar-les al xollador; els ensacadors, que arreplegaven la llana, feien el velló i l'ensacaven, i el carborenet, el noi que portava el carbó que es posava per evitar que s'infectessin les ferides en el cas que el xollador pessigués l'ovella amb les tisores. La jornada de la xolla, tot i ser de molta feinada, era considerada un dia de festa gran. Els xolladors necessitaven entre vuit i deu minuts per xollar l'animal i en cada jornada acostumaven a enllestir unes 50 ovelles. La maquinària actual permet xollar una ovella en poquíssim temps.

La feina del pastor segueix un cicle anual. A l'hivern els ramats es queden prop dels pobles, a la primavera es xolla, a l'estiu es puja el bestiar cap amunt a les muntanyes i a la tardor es fa la tria per tornar les ovelles a cada ramat.

El Museu dels Pastors de la Vall d'Àssua, a Llessui, homenatja aquesta feina. “El museu està distribuït en diferents espais, on es presenta la vall d'Àssua; els tres protagonistes: el pastor, el gos d'atura i l'ovella xisqueta; i el cicle anual de l'ovella”, explica Maria Pou, tècnica d'Ús Públic i Educació Ambiental del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que hi afegeix: “Des del museu proposem activitats guiades relacionades amb la feina que es fa en cada estació. A l'hivern acompanyem un pastor i aviem el bestiar; a la primavera assistim a la xollada; a l'estiu pugem en cotxe a la muntanya per veure com els pastors donen la sal als animals i després baixem a peu fins al poble, i a la tardor veiem com es fa la tria per refer els ramats.” El Museu dels Pastors participarà a la Festa de la Xollada amb una activitat per a la mainada que es diu L'Àssua i els seus amics.

Aposta de futur

Des de fa uns anys, a la comarca es desenvolupa el projecte Grípia, que té com a objectiu garantir el relleu generacional de les explotacions agrícoles i ramaderes de muntanya. Per aconseguir-ho es treballa des de cinc vessants diferents entre els quals hi ha l'escola de pagesos i pastors, un banc de terres i la comercialització de la llana. “L'escola ja ha tancat tres cursos amb 51 joves que han acabat els estudis, i quaranta d'ells segueixen vinculats al sector”, explica Vanessa Freixa, tècnica del projecte Grípia, que també destaca la feina duta a terme des de l'Associació Obrador Xisqueta.“En tres campanyes hem comprat 40 tones de llana d'ovella xisqueta a 25 pastors dels Pirineus. La idea era pagar la llana a un preu just perquè el pastor no hi perdés diners, ajudar a revalorar la seva feina i formar artesans locals. De retruc hem trobat un nínxol de mercat i ens hem convertit en el principal proveïdor de l'Estat de llana per als artesans.”