“Ens agradaria tenir un espai cobert”

En primer lloc, les coses estan més tranquil·les que en l'anterior legislatura. Vam haver de continuar un POUM ja engegat, vam fer-hi els retocs que vam considerar adients i el vam acabar, tot i el terratrèmol que es va generar. Va ser molt mediàtic. Crec que la gent finalment ho va entendre, perquè amb les eleccions ens han tornat a donar confiança; però he de reconèixer que el POUM va generar reaccions molt desagradables.

Nosaltres no volíem zona industrial i vam moure el creixement més a prop del poble, tal com ens va aconsellar urbanisme. Des de fora, veien que hi havia massa habitatges; nosaltres pensàvem que no era així. A Urbanisme el van veure bé. Un dels motius que sortia el diari era que es deia que doblaven el número de cases. Si allà n'hi ha una i se'n fan dues, ja es dobla. Depèn de com es mirin les coses.

Crec que no. Perquè el creixement aproximat és de quaranta habitatges al llarg de vint anys. Ja ho sé que en un poble petit no es poden buscar els percentatges. Si tens 10.000 habitants i dobles, sí que són 20.000. Però si en tens 250, no volem doblar i arribar a 500. Tan sols que passis a 300 i escaig...

Un espai amb un sostre, un cobert bonic i adequat, integrat en el nostre municipi, però sobretot funcional per a les activitats que generem en una població tan petita: una arrossada, la festa major, les titelles... Doncs si plou ja ens ha aixafat la festa o l'activitat i hem de recórrer a demanat ajut al municipi veí. Madremanya sempre ens dóna el cop de mà que cal. Com ha de ser aquest cobert? Cal que els tècnics ens assessorin però el que sí tinc clar és que ha de ser bonic i econòmic.

El que sí que sabem és que hem de dur l'aigua al veïnat de Vilosa, que està lluny i on hi ha poques cases. Això també entra en un PUOSC. De negoci, no n'hi ha. En un poble, no hi ha res que sigui negoci. Ens falta connectar el dipòsit, però hi ha un petit desacord allà on és. El més problemàtic d'aquesta obra és que el dipòsit és dins una finca particular i s'ha d'aconseguir que sigui municipal. Però crec que fa vint-i-cinc anys, quan l'alcaldia ho va fer, no devia tenir altres opcions.

Com que és difícil arribar a un acord, s'arribarà a l'expropiació, ja que és molt important que el dipòsit sigui municipal per a la posterior gestió de l'aigua. El dipòsit queda molt lluny de Vilosa, però els tècnics ens han aconsellat que és millor més llargària en canonada que no mantenir dos dipòsits.

D'obres, no n'hi ha. Ens faltava reordenar un pàrquing del centre social però no fa falta deixar-lo bé, perquè ja hi anem aparcant. Està bé, el terra està ferm, però no cal fer-hi una despesa. Hem de destinar aquests diners per a coses més necessàries.

Ho hem de mirar amb calma. Els voldria destinar a arreglar coses, a conservar o adequar coses que ja tinguem. No ben bé, de pressa i corrents. El PUOSC permetrà arreglar el pavelló que ja tenia. I ara l'important és conservar i mantenir perquè el problema de les coses noves és el manteniment. És el que hem de fer. A la banda de Bordils, tenim les bombes del desguàs del barri de l'Estació que ens provoquen problemes i s'haurien d'arreglar. Una altra cosa important és adequar la seguretat per als vianants fins a arribar a la zona de les escombraries.