Director general d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Joaquim Claveguera Vila és advocat i des del seu càrrec intenta millorar el sistema i lluitar contra la reincidència en un moment en què, com assegura, “l'índex és molt elevat i això no pot seguir així”.
Pau Lanao /Miquel Torns - Barcelona
Segons les dades que va exposar Joaquim Clavaguera en una conferència celebrada el mes de maig a la Universitat de Vest, a Timisoara (Romania), cada any a Catalunya uns 7.000 menors entren en contacte amb el sistema de justícia juvenil. D'aquesta xifra, un 35% se sotmeten a programes de mediació i reparació; un 55% acompleixen mesures en el medi obert, i tan sols un 10% ho fan interns en un centre educatiu especial. Davant d'aquest fet Clavaguera creu que s'han d'adoptar mesures que ajudin a millorar el sistema. Va ser en aquest context que va comunicar als sindicats que s'estava estudiant la possibilitat de tancar els centres de Montilivi i Els Til·lers, una proposta que va obrir la caixa dels trons, encara que segons ell no qüestiona el model establert i va enfocada a modificar-lo, a fer-lo més àgil, per així poder “portar més educadors al carrer”.
Cal tancar els centres de Montilivi, a Girona, i Els Til·lers, a Mollet del Vallès?
Tot i la compareixença del 31 de maig de la consellera Pilar Fernández a la comissió de Justícia del Parlament, on va exposar els motius pels quals nosaltres creiem que era necessari tancar els dos centres, per ara, des de la Generalitat, ningú ha anunciat oficialment que la mesura es tiri endavant. És més, els diré que ni el tancament és imminent, ni hi ha una data concreta. Estem en una fase d'estudi i no es farà res fins que tot estigui lligat i ben lligat.
Plantegen un canvi de model?
El que volem és millorar-lo, la nostra proposta es basa a gestionar els recursos que tenim. Hi ha un centre que està en molt males condicions, el d'Els Til·lers, i un altre que, tot i que conserva les instal·lacions en bon estat, considerem que ha quedat obsolet, Montilivi –quan es va dissenyar estava previst per a nens i nois de fins a setze anys; avui acull joves que en tenen vint i no té les mesures de seguretat ajustades a les noves necessitats–. Ens hem plantejat tancar-los i aprofitar altres infraestructures que estan molt més ben condicionades, com poden ser Can Llupià –que va obrir l'anterior govern a Barcelona i que en aquest moment s'ha convertit en un referent a Europa–, El Segre i l'Alzina, per continuar treballant en l'educació dels menors i evitar al màxim els casos de reincidència.
No hi ha raons econòmiques?
Si ho mirem des d'aquesta perspectiva podríem dir que tancant Montilivi ens estalviem quatre milions d'euros l'any, i sis amb Els Til·lers, però si poden dir que aquesta és una raó, també n'hi hem d'afegir d'altres i una és fonamental: no sembla lògic fer unes inversions de restauració molt cares quan, en realitat, el que necessitem és dedicar més recursos als educadors, sobretot els que treballen en el medi obert, que és l'espai on es compleixen mesures com ara la llibertat vigilada, les prestacions en benefici de la comunitat o les mediacions.
Han pensat en els llocs de treball que es poden perdre?
I tant, la nostra voluntat és clara: intentarem que cap dels treballadors dels centres perdi la feina; ara hem de diferenciar. Per una banda, hi ha els funcionaris amb plaça en propietat que com a molt seran canviats de funcions o centre de treball, i, per l'altra, els interins, pels quals estem negociant intensament amb els responsables de la funció pública perquè no tinguin problemes i puguin ser recol·locats.
