Festes populars i fires

La Verge del Mar

Moltes localitats catalanes celebren les festes del Carme, patrona dels pescadors, per tal de demanar-li protecció davant els perills mariners

La lle­genda explica que l'any 1845 un mira­cle va sal­var un vai­xell anglès que es tro­bava a la deriva enmig d'un ferotge huracà. Un dels mari­ners va sor­tir a resar, es va arren­car l'esca­pu­lari i el va llançar al mar. Imme­di­a­ta­ment la tem­pesta es va atu­rar i una onada va retor­nar l'esca­pu­lari al mari­ner. A par­tir d'aquest moment, es va con­so­li­dar el patro­natge de la Verge del Carme entre els mari­ners i nave­gants, que a par­tir d'ales­ho­res l'ano­me­na­ren Ste­lla Maris. A la costa cata­lana, la història explica que va ser l'almi­rall Antoni Bar­celó Pont de la Terra qui va popu­la­rit­zar la devoció per la verge i va pro­mo­ci­o­nar la fes­ti­vi­tat entre els mari­ners. Sigui com sigui, actu­al­ment són nom­bro­ses les loca­li­tats que cele­bren aques­tes fes­tes al vol­tant del 16 de juliol, la majo­ria amb ritus i pro­ces­si­ons amb l'objec­tiu de dema­nar a la verge pro­tecció davant dels perills del mar. Solen ser vis­to­ses i mul­ti­tu­dinàries pro­ces­sons que comen­cen a terra ferma amb el pas­seig de la imatge de la verge a espat­lles i que després es con­ver­tei­xen en marítimes, col·locant la imatge en un vai­xell enga­la­nat que va acom­pa­nyat per una comi­tiva for­mada per tot tipus de bar­ques. Algu­nes pobla­ci­ons que cele­bren aques­tes fes­tes són Cam­brils (Baix Camp, amb una de les pro­ces­sons més anti­gues), el barri del Ser­ra­llo de Tar­ra­gona, Bar­ce­lona, Arenys de Mar i Cal­des d'Estrac (Maresme), l'Ampo­lla (Baix Ebre), Palamós, l'Estar­tit i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), i Cadaqués i Empu­ri­a­brava (Alt Empordà). A les Illes Bale­ars també és impor­tant aquesta festa a Cap­de­pera, San­tanyí i Porto Cristo (Mallorca), Maó i Ciu­ta­de­lla (Menorca) o la Savina i es Pujol (For­men­tera).

Festa grossa a Llançà

Un dels cen­tres turístics més impor­tants de l'extrem nord de la costa cata­lana és Llançà, que aquests dies està immers en la festa major de la zona del port amb acti­vi­tats de tota mena (balls, actes infan­tils, hava­ne­res, con­certs...), d'entre les quals des­taca l'espec­ta­cu­lar cas­tell de focs d'arti­fici i la pro­cessó del Carme del dia 16, amb milers de segui­dors. Una bona ocasió per des­co­brir la cul­tura marítima i la història mari­nera de la població i per gau­dir del port amb més vida que mai.

Pirates, abans de la processó

J.P.

A Castelldefels (Baix Llobregat), la processó i la missa en honor de la Mare de Déu del Carme del dia 16 són els actes finals de les Festes del Mar, les quals mostren la vinculació de la vila amb la mar. La peça central de les festes la constitueix el desembarcament pirata, un acte que rememora un moment històric de la ciutat, quan els perills venien de la mar. La representació, amb 200 figurants i actors, es fa a la platja acompanyats d'un muntatge escenogràfic amb la reproducció del castell, de dues galeres i del poble. També hi ha un Mercat del Mar, amb mostra d'artesania i del comerç local, i actes com activitats infantils, concerts, balls populars, havaneres i focs d'artifici.

Una proposta

J.P.

Llançà. Una de les viles catalanes que celebren la festa del Carme és Llançà, situada a la Costa Brava nord. Destaca pel fet d'estar ben comunicada per carretera, gràcies a la proximitat de la sortida 4 (Figueres) de l'AP7, i també per la seva estació de tren, que connecta amb la línia de Portbou a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.