Dilluns, Sant Zenó!

Dilluns nou de juliol és Sant Zenó, patró d'Arenys de Mar. D'aquí a dues set­ma­nes i escaig, Les San­tes, patro­nes de Mataró. Tot i que les rela­ci­ons entre les dues capi­tals històriques del Maresme han tin­gut alts i bai­xos, i que als setciències d'Arenys els faria més pat­xoca ser capi­tal del Baix Mont­seny o de la Selva Marítima, els uns i els altres com­par­tei­xen, a més de pro­xi­mi­tat i tarannà, for­mes de fer pròpies de les peti­tes ciu­tats amb pre­ten­si­ons, avui massa emba­da­li­des amb el pres­tigi per­dut d'eta­pes llu­nya­nes. Hi ha cap­gros­sos mili­tant acti­va­ment a Sinera –la Gaia Vila–, com hi ha sar­di­ne­tes empa­dro­nats i ena­mo­rats a l'antiga Iluro.

Com que els d'Arenys, per tra­dició, han estat acos­tu­mats a reviure el tur­ment del seu patró, tal vegada com si fos una experiència vital per la qual forçosa­ment s'ha de tran­si­tar, i als de Mataró de tota la vida –per allò del tren i del tram­via–, els agrada fer pas­sar bou per bèstia grossa, fent la prova del nou a qui no ho és de soca-rel, s'explica que el pri­mer edil mata­roní –nas­cut a Arenys–, en només un any, s'ha tro­bat embo­li­cat en mil paranys, dels quals el que ha tin­gut més ano­me­nada és el del roma­nent nega­tiu amb què ha tan­cat l'últim exer­cici pres­su­pos­tari del con­sis­tori i del con­junt d'empre­ses muni­ci­pals, fixat amb més de trenta mili­ons d'euros, el qual con­di­ci­ona qual­se­vol inversió de futur a la ciu­tat de les San­tes. Ben segur que són coses del mar­ti­ro­logi romà que tant agrada com­par­tir a les dues capi­tals.