Menys nens, menys diners i més problemes

L'administració de l'Estat retalla diners a les autonomies i aquestes fan el mateix amb els ajuntaments, que, com a darrer graó de la cadena, s'han d'espavilar com poden. Les llars d'infants municipals són un dels serveis més afectats per la perversitat d'aquest sistema. A finals d'abril, la Generalitat devia 11,5 milions d'euros als ajuntaments gironins per les escoles bressol. En tres anys han disminuït les aportacions del govern català de 1.800 euros per nen i any fins als 875 promesos per al curs vinent, i encara els deuen el corresponent al curs 2010/2011.

Amb aquest panorama, als ajuntaments no els queda cap més solució que augmentar la seva contribució al servei i apujar les quotes que paguen els pares, a banda de racionalitzar, i en alguns casos tancar, aquest servei. “Hi havia l'acord tàcit –comenta Estanis Puig, alcalde de l'Escala– que la Generalitat cobria el 30%, els ajuntaments un altre 30% i els pares el terç restant. La Generalitat ha trencat l'acord unilateralment i no subvencionarà més enllà del 15% del cost per nen, cosa que vol dir que els ajuntaments ens haurem d'espavilar.”

Alguns, com ara Blanes o Anglès, han apujat la quota de manera molt significativa i tot i això asseguren que hi hauran de posar més diners que mai. Altres han optat per tancar locals, com ara Puigcerdà o Caldes de Malavella, on la ludoteca deixarà de fer d'escola bressol perquè no la poden mantenir. A Montagut i a Tortellà tenen a punt d'inaugurar dues escoles bressol però de moment ho deixen estar perquè no en poden assumir el cost. A Banyoles, el projecte de la nova llar està paralitzat i continuaran amb una de sola. A Castelló, el que havia de ser la nova llar d'infants d'Empuriabrava probablement acabarà sent una llar d'avis. A Ullastret han decidit tirar pel dret i, a causa de la manca de col·laboració dels municipis de l'entorn, ajustaran l'oferta a la demanda del propi municipi, amb la qual cosa el nombre de places passarà de 28 a 18. La majoria, però, es limitaran a suprimir alguna línia, especialment les de zero a un any, i a reduir el nombre d'educadors o la jornada.

A les Planes d'Hostoles l'alcalde, Eduard Llorà, s'enorgulleix de tenir una de les poques (amb Hostalric, Besalú i alguna més) escoles bressol mancomunades amb els municipis de l'entorn: “L'aportació de Sant Aniol de Finestres és important tant pels nens com pels recursos que suposa.”

Altres, veïns de poblacions grans, omplen les llars amb infants del municipi veí sense que aquest contribueixi en el seu manteniment. Un dels casos més espectaculars és el de la llar Les Baldufes, de Camós, on dels 39 inscrits només quatre són de Camós, i la resta de Banyoles. Mentre que l'alcalde, Narcís Massana, assegura que la llar és sostenible, l'oposició assenyala que és totalment inviable, fins al punt que la recaptació de l'IBI s'ha de destinar al seu manteniment, cosa que desmenteix rotundament l'alcalde.

Als problemes de manca de recursos econòmics cal afegir-hi els de la baixada del nombre de matriculacions que afecta especialment els pobles mitjans i petits. A les ciutats més grans l'oferta de places sempre ha estat molt per sota de la demanda i, per tant, aquesta davallada no els afecta.

Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, assenyala que aquest any el nombre de matriculacions ha baixat un 30%: “Per una banda, hi ha hagut un descens important de nens de zero a tres anys (el 2008 n'hi havia 369 a Puigcerdà i l'any passat va baixar a 267), i, per l'altra, és evident que a causa de la crisi econòmica i l'atur les famílies cerquen alternatives més econòmiques per cuidar els fills.” Aquest descens ens el confirmen a molts altres llocs, com ara a Vilafant, Blanes, Anglès o l'Escala.

A Girona, la regidora d'Educació, Isabel Muradàs, assegura que ja tenien previst apujar les quotes abans de la retallada de la Generalitat, per tal d'acostar el que pagaven les famílies al 30% que els corresponia. D'altra banda, assegura que la puja no ha afectat les sol·licituds de matriculació, que considera que han augment força, pendent, però, de les renúncies de darrera hora. A Palamós, segons Raquel Gallego, regidora d'Educació, tampoc no han detectat una disminució, però cal tenir en compte que és l'única llar municipal per a una població de més de 18.000 habitants.

Alguns ajuntaments, com ara Besalú, creuen que la privatització de la gestió ajudarà a reduir despeses, una pràctica cada vegada més habitual. Juli Fernández, alcalde de Palafrugell, creu que aquest és precisament l'objectiu de la política de la Generalitat, anar a la privatització, una política que, segons ells, posa en perill la igualtat d'oportunitats. Estanis Puig, alcalde de l'Escala, és de la mateixa opinió i creu que l'objectiu de la Generalitat és treure la franja de zero a tres anys del circuit educatiu i deixar-ho a mans privades: “Externalitzar vol dir més precarietat –assegura–; la pública ofereix millor assistència que la privada.”