El paradís dels petits

La Munt Soler, amb la carrera de belles arts i publicitat, un bon dia va tenir fills i va començar a dibuixar. D'aquells esbossos en va sorgir roba divertida, diferent, i finalment una marca: Monstres. Ara ja no només els seus nens poden gaudir de les dessuadores que et fan semblar un drac si hi afegeixes escames verdes, o de les que porten un tutu als baixos que es treu i s'amaga amb cremalleres. “La meva filla ho treu tota sola quan arriba l'hora del pati i li encanta ensenyar-lo”, diu aquesta mare amb iniciativa que ven els seus productes en línia i en botigues multimarca i de joguines.

El seu és un dels molts projectes originals dedicats al món infantil que s'han reunit en la fira Little al Palau de Pedralbes diumenge i dilluns, tot just acabada la passarel·la 080 barcelonina. La primera edició, al gener, va tenir tant d'èxit que els seus organitzadors n'han muntat una segona amb més expositors. Una setantena de marques van exhibir molt més que roba: contes, bressols, revistes, coixins, bijuteria, gadgets... “Atenció amb el gos (també té sentiments)”, diu un dels adhesius amb missatge de Chispum. Hi ha un gosset i la firma Juanjo Sáez (el d'Arròs covat). Són de vinil, es poden col·locar a la paret, en una taula o al terra i es poden netejar sense problemes. Hi ha circuits de carreres, contes de fades potents, dibuixos i sentències (flors amb la frase “l'amor es rega cada dia”)... Com en el cas de Munt Soler, tot va sorgir de manera casual, a partir d'uns regals d'empresa que va fer el dissenyador Javier Royo, un dels promotors de Little. La seva dona, Idoia, mestra de professió, m'explica que ja tenen 250 punts de venda, com Vinçon i La Comercial, i que al setembre hi haurà nova col·lecció, amb dibuixos de Mariscal, Gallardo...

Una idea amb futur. I tan original com els caps de cérvol i de rinoceront decoratius de roba que fa Sergio Roger, un jove escultor que ha tornat a Barcelona després de viure set anys a Berlín. Criden tant l'atenció que l'hotel Palace (l'antic Ritz) li va encarregar un cap de toro de vellut per decorar l'antiga sala on es reunien els toreros. Peces d'autor per uns 100 euros. Més o menys el que costen els ninos més grans de corda tricotada (hi ha un autèntic boom d'aquesta tècnica) que fa Alejandra Montero. Diu que la seva àvia li va ensenyar com teixir des de ben petita i ella sola s'hi va aficionar. Malgrat que li costa trobar material perquè les fàbriques estan tancant, li agrada tant que, segons explica, ara ja ningú la pot parar.

També darrere de la firma Tocoto Vintage hi ha una terrassenca entusiasmada per la seva feina. Va deixar un lloc a l'imperi Inditex per llançar-se a crear dissenys de batista i cotó amb aires delicats i retro, ideals per vendre's a Le Marais de París, o a Formentera, el seu paradís somiat. En canvi, la roba que fa Edwin Neuijen és de colors trepidants. La seva marca es diu Beee Tú perquè al seu fill una cabra li va dir “beeeee” a Lanzarote i ell li va respondre això, “beee tu”... El cop de gràcia d'aquestes samarretes el dóna el fet que s'hi pugui enganxar joguines de roba amb un joc de Velcro. Cargols que van per camins, papallones que travessen núvols i arcs de Sant Martí...

Molt divertits són també els mitjons per a nadó de Petit Oh! que semblen botetes, però botetes cridaneres: n'hi ha en forma de Converse, de ballarines amb llacet... I la roba pràctica i urbana, de grafisme colorista que fa Berenice Tolosa, una altra dona que va arribar a aquest món per casualitat. Va perdre la feina i va mirar cap a les seves filles. Així va sorgir Potxi BB “Tinc clar que la gent vol qualitat i personalitat en els productes que compra.” I en això es basa aquesta fira petita però entusiasta.