La falla d'Amer manté el seu potencial sísmic
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona ha mesurat els gasos de la Font Pudosa i l'Esquerda de l'Infern com a mètode per preveure futurs terratrèmols
A uns quilòmetres del nucli d'Amer i a poca distància a peu de l'embotelladora Fonter, en una zona boscosa, hi ha la Font Pudosa. Tothom, a Amer, en coneix l'existència, però la bassa no està indicada, ni sembla que tingui cap interès especial per als vilatans. Quan se'ls ho pregunta, tothom sap que és per aquella zona, però no en fan cas. La Font Pudosa no és més que una bassa però no deixa de tenir una certa fascinació. En el silenci del bosc, només se sent el mormoleig de les bombolles de diòxid de carboni (CO2) i radó en trencar-se a la superfície de l'aigua de la bassa. El CO2, sobretot, és un indicador que encara hi ha activitat sísmica a gran profunditat, i un testimoni que Amer qualsevol dia hi pot tornar a haver els terratrèmols i rèpliques que es van viure a la zona el 1427. M. Faura i Sans, a Sismologia catalana, va explicar així els moviments sísmics d'Amer: “Una repercussió del més extraordinari i impertinent terrabastall sísmic que afecta la regió volcànica olotina se sentí i ressonà a Barcelona, segons ho testifiquen les cròniques d'aquell any de desolació en què els volcans escumejaren flames i s'enderrocaren alguns pobles de la província de Girona. Aquells terratrèmols duraren prop de tres mesos, des del 23 de febrer fins al 15 de maig.”
Gasos a molta fondària
Un equip de geòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha mesurat l'emanació de tres gasos (radó, toró i diòxid de carboni) de diversos punts d'Amer com a metodologia per poder determinar el grau d'activitat sísmica de la zona, ja que aquests gasos es poden haver generat a diversos quilòmetres de profunditat.
Una falla de 30 km
Mario Zarroca, un dels autors de l'estudi, explica que Amer encara és una zona sísmica activa. Forma part de la falla de l'Empordà, de 30 quilòmetres, i Amer n'és al mig (arriba fins a Campdevànol). Zarroca explica que l'objectiu del treball era provar una metodologia (l'estudi de l'emanació de gasos) que es pogués combinar amb els mètodes més tradicionals per estudiar el potencial d'activitat de la falla.
Pot haver-hi altres gasos a les zones estudiades, però els geòlegs de la UAB s'han centrat en el radó, el toró i el CO2. “Si rebem aquests gasos en superfície és un indicador que la fractura està oberta i té potencial de continuar-se movent”, exposa Zarroca. El CO2, concretament, és un gas que denota que hi ha activitat a molta fondària, després vindria el radó i en un tercer lloc, el toró.
La concentració de gasos a la Font Pudosa es percep fàcilment, no només visualment, i pot arribar a marejar si s'hi està una estona a prop, però no és perillosa ja que és en un espai obert i ventilat.
Una altra zona on abans també es concentraven gasos era a la Font Picant, que es troba a uns 2 km al nord del poble, al veïnat del Colomer. L'exalcalde d'Amer i estudiós del tema, Josep Puigdemont, explica com a anècdota que fa anys cada dia es trobava algun ocell mort a la zona enclotada de la Font Picant, a causa del CO2, que els estabornia i no tenien forces per tornar a emprendre el vol. “Cada matí, la dona que s'encarregava de la font treia els ocells morts”, explica. També recorda que quan era jove, era costum que els excursionistes que s'acostaven a la Font Pudosa en beguessin un got d'aigua. “Deien que netejava la sang”, recorda. Ara aquest costum s'ha abandonat del tot.
Malgrat els estudis, és molt difícil saber quan es pot tornar a produir un terratrèmol d'una magnitud semblant al del 1427. “No és com a la zona de Califòrnia, a Catalunya els terratrèmols vénen molt espaiats, no és una zona sísmicament tan activa, i si els terratrèmols grans vénen cada mil anys, no en tenim cap registre”, explica Zarroca. Tot i que pot semblar que el segle XV queda molt lluny, continua Zarroca, en termes geològics, és molt poc temps.
LA DATA
LA XIFRA
Les fumaroles de l'Esquerda de l'Infern
Els terratrèmols del segle XV a Amer i Olot van ser dels més destructius que s'han viscut mai al nord-est de la península Ibèrica. Es calcula que els sismes van ser d'una magnitud de 6 a 8, i concretament, a Olot, el 15 de maig del 1427 van morir almenys quinze persones. Els moviments successius i rèpliques van destruir poblacions com Olot, Amer i Osor, però a Amer les morts no van ser a causa dels terratrèmols sinó dels gasos. Concretament, una crònica del 25 d'abril explica que els habitants de Lloret (es refereix a Lloret Salvatge, al terme municipal d'Amer) van sentir “un gran brugit, com un tro”, i van enviar tres homes que van anar cap a Amer per veure si era un altre terratrèmol. Però a mig camí “s'hagueren de deturar mig ofegats per una insuportable pudor de sofre”. Continua relatant que de quatre llocs de la muntanya en sortien grans fumeroles, i llengües de foc de color blau, i dues dones van morir asfixiades. El lloc de la crònica s'ha identificat com el que es coneix amb l'Esquerda de l'Infern, d'on els geòlegs de la UAB també han mesurat les emanacions de gasos que encara hi ha. Zarroca creu que és possible, ateses les descripcions que es fan a les cròniques, que també sortís de la terra gas metà, però és impossible saber-ho del cert.
Des d'aquest període fins a l'actualitat hi ha hagut sismes de més poca intensitat, la majoria no percebuts per la població. Els moviments de terra han provocat la desaparició d'algunes fonts a Amer, que es coneix com la vila de les cent fonts. Aquest fet fa pensar en el sisme que es va percebre a Caldes de Malavella el 20 de desembre del 2010, de 3,9 graus en l'escala de Richter, que es va sentir en poblacions com Girona i Llagostera. Curiosament, Caldes forma part geològicament de la falla del Vallès.