Societat

La falla d'Amer manté el seu potencial sísmic

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona ha mesurat els gasos de la Font Pudosa i l'Esquerda de l'Infern com a mètode per preveure futurs terratrèmols

A uns quilòmetres del nucli d'Amer i a poca distància a peu de l'embo­te­lla­dora Fon­ter, en una zona bos­cosa, hi ha la Font Pudosa. Tot­hom, a Amer, en coneix l'existència, però la bassa no està indi­cada, ni sem­bla que tin­gui cap interès espe­cial per als vila­tans. Quan se'ls ho pre­gunta, tot­hom sap que és per aque­lla zona, però no en fan cas. La Font Pudosa no és més que una bassa però no deixa de tenir una certa fas­ci­nació. En el silenci del bosc, només se sent el mor­mo­leig de les bom­bo­lles de diòxid de car­boni (CO2) i radó en tren­car-se a la superfície de l'aigua de la bassa. El CO2, sobre­tot, és un indi­ca­dor que encara hi ha acti­vi­tat sísmica a gran pro­fun­di­tat, i un tes­ti­moni que Amer qual­se­vol dia hi pot tor­nar a haver els ter­ratrèmols i rèpli­ques que es van viure a la zona el 1427. M. Faura i Sans, a Sis­mo­lo­gia cata­lana, va expli­car així els movi­ments sísmics d'Amer: “Una reper­cussió del més extra­or­di­nari i imper­ti­nent ter­ra­bas­tall sísmic que afecta la regió volcànica olo­tina se sentí i res­sonà a Bar­ce­lona, segons ho tes­ti­fi­quen les cròniques d'aquell any de deso­lació en què els vol­cans escu­me­ja­ren fla­mes i s'ender­ro­ca­ren alguns pobles de la província de Girona. Aquells ter­ratrèmols dura­ren prop de tres mesos, des del 23 de febrer fins al 15 de maig.”

Gasos a molta fondària

Un equip de geòlegs de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB) ha mesu­rat l'ema­nació de tres gasos (radó, toró i diòxid de car­boni) de diver­sos punts d'Amer com a meto­do­lo­gia per poder deter­mi­nar el grau d'acti­vi­tat sísmica de la zona, ja que aquests gasos es poden haver gene­rat a diver­sos quilòmetres de pro­fun­di­tat.

Una falla de 30 km

Mario Zar­roca, un dels autors de l'estudi, explica que Amer encara és una zona sísmica activa. Forma part de la falla de l'Empordà, de 30 quilòmetres, i Amer n'és al mig (arriba fins a Camp­devànol). Zar­roca explica que l'objec­tiu del tre­ball era pro­var una meto­do­lo­gia (l'estudi de l'ema­nació de gasos) que es pogués com­bi­nar amb els mètodes més tra­di­ci­o­nals per estu­diar el poten­cial d'acti­vi­tat de la falla.

Pot haver-hi altres gasos a les zones estu­di­a­des, però els geòlegs de la UAB s'han cen­trat en el radó, el toró i el CO2. “Si rebem aquests gasos en superfície és un indi­ca­dor que la frac­tura està oberta i té poten­cial de con­ti­nuar-se movent”, exposa Zar­roca. El CO2, con­cre­ta­ment, és un gas que denota que hi ha acti­vi­tat a molta fondària, després vin­dria el radó i en un ter­cer lloc, el toró.

La con­cen­tració de gasos a la Font Pudosa es per­cep fàcil­ment, no només visu­al­ment, i pot arri­bar a mare­jar si s'hi està una estona a prop, però no és peri­llosa ja que és en un espai obert i ven­ti­lat.

Una altra zona on abans també es con­cen­tra­ven gasos era a la Font Picant, que es troba a uns 2 km al nord del poble, al veïnat del Colo­mer. L'exal­calde d'Amer i estudiós del tema, Josep Puig­de­mont, explica com a anècdota que fa anys cada dia es tro­bava algun ocell mort a la zona enclo­tada de la Font Picant, a causa del CO2, que els esta­bor­nia i no tenien for­ces per tor­nar a empren­dre el vol. “Cada matí, la dona que s'encar­re­gava de la font treia els ocells morts”, explica. També recorda que quan era jove, era cos­tum que els excur­si­o­nis­tes que s'acos­ta­ven a la Font Pudosa en begues­sin un got d'aigua. “Deien que nete­java la sang”, recorda. Ara aquest cos­tum s'ha aban­do­nat del tot.

Mal­grat els estu­dis, és molt difícil saber quan es pot tor­nar a pro­duir un ter­ratrèmol d'una mag­ni­tud sem­blant al del 1427. “No és com a la zona de Califòrnia, a Cata­lu­nya els ter­ratrèmols vénen molt espa­iats, no és una zona sísmi­ca­ment tan activa, i si els ter­ratrèmols grans vénen cada mil anys, no en tenim cap regis­tre”, explica Zar­roca. Tot i que pot sem­blar que el segle XV queda molt lluny, con­ti­nua Zar­roca, en ter­mes geològics, és molt poc temps.

LA DATA

1427
és l'any en què es van produir uns terratrèmols a la zona d'Amer i Olot que van destruir pobles sencers.

LA XIFRA

4
metres
de profunditat i 80 centímetres d'amplada és la mida de l'Esquerda de l'Infern, que es va obrir el 1427.

Les fumaroles de l'Esquerda de l'Infern

Els terratrèmols del segle XV a Amer i Olot van ser dels més destructius que s'han viscut mai al nord-est de la península Ibèrica. Es calcula que els sismes van ser d'una magnitud de 6 a 8, i concretament, a Olot, el 15 de maig del 1427 van morir almenys quinze persones. Els moviments successius i rèpliques van destruir poblacions com Olot, Amer i Osor, però a Amer les morts no van ser a causa dels terratrèmols sinó dels gasos. Concretament, una crònica del 25 d'abril explica que els habitants de Lloret (es refereix a Lloret Salvatge, al terme municipal d'Amer) van sentir “un gran brugit, com un tro”, i van enviar tres homes que van anar cap a Amer per veure si era un altre terratrèmol. Però a mig camí “s'hagueren de deturar mig ofegats per una insuportable pudor de sofre”. Continua relatant que de quatre llocs de la muntanya en sortien grans fumeroles, i llengües de foc de color blau, i dues dones van morir asfixiades. El lloc de la crònica s'ha identificat com el que es coneix amb l'Esquerda de l'Infern, d'on els geòlegs de la UAB també han mesurat les emanacions de gasos que encara hi ha. Zarroca creu que és possible, ateses les descripcions que es fan a les cròniques, que també sortís de la terra gas metà, però és impossible saber-ho del cert.

Des d'aquest període fins a l'actualitat hi ha hagut sismes de més poca intensitat, la majoria no percebuts per la població. Els moviments de terra han provocat la desaparició d'algunes fonts a Amer, que es coneix com la vila de les cent fonts. Aquest fet fa pensar en el sisme que es va percebre a Caldes de Malavella el 20 de desembre del 2010, de 3,9 graus en l'escala de Richter, que es va sentir en poblacions com Girona i Llagostera. Curiosament, Caldes forma part geològicament de la falla del Vallès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.