“Només desitjava que no fos com el del 86”

L'alcalde de Masa­rac estava obses­si­o­nat amb una idea: que l'incendi de diu­menge no fos tan viru­lent com el del 1986. I així va ser. “No ha estat tan agres­siu”, va reconèixer. Quan el foc es va apro­xi­mar a la pri­mera granja, al poble no havia arri­bat cap bom­ber; els efec­tius no van arri­bar fins pas­sa­des dues hores. “Entenc que la situ­ació gene­ral era molt com­pli­cada, però també és veri­tat que a tot­hom li agrada dis­po­sar de l'ajuda dels bom­bers quan se'ls neces­sita”, raona Pujol. Tot el poble es va mobi­lit­zar i, gràcies a la col·labo­ració dels veïns, es van acon­se­guir sal­var les dife­rents masies del poble. “També vam tenir la sort que el foc va pas­sar molt ràpid”, hi afe­geix. La nit de diu­menge a dilluns va ser llarga i com­pli­cada. I difícil, també, que els veïns es que­des­sin tan­cats a casa seva sense fer res. El poble va recu­pe­rar ahir l'elec­tri­ci­tat per mitjà d'un gene­ra­dor.