A la Selva, Maria puja de nou al cel

A la Verge Maria li arriba l'hora de la mort i l'ascens cap al cel, però un grup de jueus i un gra­pat de dimo­nis inten­ten impe­dir-ho. La inter­venció dels àngels i de Jesús mateix fan pos­si­ble la resur­recció de Maria i la seva coro­nació. Aquest és el fil argu­men­tal d'El mis­teri de la Selva, el drama assump­ci­o­nista ínte­gre més antic d'Europa escrit en llen­gua romànica. Ante­rior al mis­teri d'Elx, aquest text català data del segle XIV i va ser recu­pe­rat per l'his­to­ri­a­dor Joan Pié, que el va tro­bar a l'Arxiu Par­ro­quial Sel­vatà. Si bé el text és anònim, diver­ses referències, com ara la cita a l'església medi­e­val de Santa Maria del Mira­cle, fan pen­sar que es va escriure a Tar­ra­gona. També se sap que el 1388 es va dema­nar permís al rei per repre­sen­tar el mis­teri de l'Assumpció a la tar­ra­go­nina plaça de la Font, davant el con­vent dels domi­nics. Donat que el text es va tro­bar a la Selva del Camp, veïns del poble en van impul­sar la repre­sen­tació i des del 1980 cada estiu es pot gau­dir d'aquesta joia del tea­tre medi­e­val, de gran interès filològic i musi­cològic. Més d'un cen­te­nar de per­so­nes par­ti­ci­pen en la seva posada en escena i ofe­rei­xen l'opor­tu­ni­tat de gau­dir del refi­na­ment del lèxic tro­ba­do­resc i dels cants a cap­pe­lla, que són inter­pre­tats majo­ritària­ment amb la mateixa tonada que indica el manus­crit ori­gi­nal i que per­ta­nyen al reper­tori gre­gorià i polifònic dels segles XIII i XIV.