Societat

JEAN CLAUDE PORTELLA

ALCALDE DE CERVERA

“Ens hem quedat en un cul-de-sac a tocar la frontera”

A Port­bou con­fien en la con­tinuïtat del fer­ro­car­ril. Què en pen­sen, a Cer­vera?
Amb la supressió de les dua­nes tots dos pobles vam per­dre pro­ta­go­nisme i vam tenir un retrocés impor­tant. A Port­bou van tenir la sort que cons­truïssin el port espor­tiu. A Cer­vera, ni això. El turisme tam­poc no ens pot ser el motor, ja que tenim el terme pro­te­git per tot tipus de lleis. Pràcti­ca­ment no hi podem cons­truir. No ens queda gaire res més que el fer­ro­car­ril i el cen­tre mèdic Bouf­fard-Ver­ce­lli com a proveïdors de llocs de tre­ball. Con­fiem que la línia de tren con­tinuï trans­for­mada en una línia de mer­ca­de­ries. A la UE es reco­ma­nen trens cada vegada més llargs i el Pertús no està capa­ci­tat per aquest tipus de com­bois. Tant ells com nosal­tres tenim les ins­tal·laci­ons ade­qua­des per con­ver­tir-nos en esta­ci­ons impor­tants. Con­fiem que els res­pec­tius governs ho vegin d'aquesta manera. Si volem treure cami­ons de les car­re­te­res, aquí hi tenim la solució.
Els dos pobles han por­tat vides paral·leles però sem­bla que Port­bou se n'està sor­tint millor?
Port­bou està molt iden­ti­fi­cat amb l'Empordà, i Girona i Bar­ce­lona esti­ren molt. Nosal­tres ens hem que­dat en una mena de cul-de-sac al final de la Costa Ver­me­lla, on no volen venir a tre­ba­llar ni els pale­tes perquè ho tro­ben molt lluny. La car­re­tera és molt dolenta i costa d'arri­bar-hi. Els pocs que tenim vénen de Cata­lu­nya perquè allà no tenen feina i fins i tot l'arqui­tecte que porta la urba­nit­zació de Pera­fita és de Sit­ges.
Hi ha col·labo­ració, entre els dos pobles?
He de dir que no. Temps enrere es va inten­tar estrènyer els lli­gams a través de l'Asso­ci­ació del Cap de Creus. Però mai no va pas­sar de les bones parau­les. Sem­pre que hi ha hagut un intent de col·labo­ració, com quan es va inten­tar por­tar aigua de Cer­vera a Port­bou, els pro­ble­mes legals i polítics ho fan molt difícil.
Tot i això, les rela­ci­ons per­so­nals i paren­tals con­ti­nuen sent impor­tants?
Hi ha molta gent amb vin­cles a una banda i altra de fron­tera. Jo mateix en sóc un exem­ple ja que vinc d'una família andor­rana i la meva mare va néixer en un poblet pro­per a la Seu d'Urgell. De tota manera les gene­ra­ci­ons més joves ja no tenen aquesta mena de vin­cles sen­ti­men­tals i de família.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.