Societat

País eixut, bosc en perill

La massa forestal catalana té un excés de sotabosc i una falta de gestió que s'agreuja amb l'onada de calor i la sequera

La capacitat d'extinció és insuficient en cas d'incendi

Vedat l'accés a onze massissos

Una sequera aguda, altes temperatures i una baixa humitat sumen un còctel d'alt risc per als boscos catalans. La massa forestal catalana és ara un polvorí i els arbres tenen un fort estrès hídric que, tot i que no es percep de manera generalitzada perquè es veuen verds, comencen a donar símptomes d'aquesta falta d'aigua i humitat.

Si a aquests factors s'hi afegeix l'acumulació d'un excés de sotabosc, en moltes finques descontrolat, i que no hi ha una gestió generalitzada per al manteniment de les arbredes, això fa que el risc d'incendi sigui extrem, com alerta la Generalitat des de fa setmanes. Davant l'onada de calor que sufoca el país aquests dies, es mantenen tancats els accessos i les activitats a onze massissos catalans.

El tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Capó, explica que “la capacitat d'extinció que hi ha ara és del tot insuficient encara que es doblin els mitjans” i que en determinades zones del país, un foc forestal pot ser devastador, com ho han estat els del Berguedà del 1994, del Solsonès del 1998 o com el de l'Empordà d'aquest any. Capó afegeix que ara hi ha una gran quantitat de combustible i que cada vegada es fa més imprescindible un pla de prevenció i una gestió continuada dels boscos.

Boscos del Solsonès, per exemple, presenten un sotabosc de més d'un metre d'alçada, molt sec i amb branques caigudes.

Les mesures de prevenció urgents que ha aplicat ara el govern han estat crear tallafocs i llaurar els camps per evitar possibles propagacions, però des del Consorci Forestal s'insisteix que cal una planificació per massissos o comarques, ja que “per molt que un propietari forestal faci una bona gestió de la seva finca, si el veí no hi fa res, en un foc de poc servirà”, segons el tècnic d'aquesta associació de propietaris forestals de Catalunya.

Alguns propietaris de boscos expliquen que si no es fa una gestió és per falta de recursos: “Costa molts diners i no treus cap rendiment de la fusta que se n'extreu pels preus que es paguen. Aleshores, molts optem per no fer res”, segons un agricultor de les Garrigues.

Una altra mesura que s'aplica habitualment és la pastura, per tal d'eliminar sotabosc. Dues ovelles fan més feina que una màquina desbrossadora, però aquesta tècnica només serveix per aquest tipus de massa vegetal a nivell de terra.

El 80% d'arbredes són privades

Més del 60% de Catalunya està ocupat per terrenys forestals i només els boscos ja ocupen 1,3 milions d'hectàrees, una superfície que creix de manera constant per l'abandó de finques agràries. D'aquestes arbredes, prop del 80% són de titularitat privada, mentre que la resta són públiques i concentrades, en gran part, en els diferents parcs naturals del país o de titularitat municipal.

La gestió, mitjançant plans d'una vigència de quinze anys, apareix altre cop com a element clau, segons el Consorci Forestal de Catalunya. El seu tècnic al Solsonès, Josep Capó, explicava la necessitat d'aquest manteniment perquè alguns estudis assenyalen que el cost de “netejar” una hectàrea de bosc equival a una hora de vol d'un helicòpter per a l'extinció d'un foc. I és que el jornal d'un operari per al desbrossament de sotabosc, tala i transport se situa en uns 200 euros i en un projecte d'aquestes característiques es necessiten uns cinc dies per arribar a deixar en bon estat una hectàrea de bosc.

Com diuen avis i pagesos, “els focs s'han d'apagar a l'hivern”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.