Els ulls i el nas, abans que la boca

Apren­dre a aga­far una copa amb la mà, a moure-la, apren­dre a domi­nar la vista i l'olfacte abans de fer el pri­mer glop. A la Mos­tra del Vi de l'Empordà alguns dels assis­tents no en tenen prou anant de parada en parada i apro­fi­ten l'opor­tu­ni­tat per endin­sar-se en el món del tast. A la Ram­bla de Figue­res, aquests dies, la Jove Con­fra­ria dels Caves i Vins de l'Empordà els ho posa fàcil amb dues ses­si­ons diàries d'ini­ci­ació al tast de vins. Amb to rela­xat i defu­gint els for­ma­lis­mes que podrien espan­tar els més inex­perts, un enòleg de la con­fra­ria, Jordi Quin­tana, expli­cava ahir al públic que s'atre­via a entrar a la vela de l'enti­tat les bases d'un bon tast de vins. Per prac­ti­car, tres vins de l'Empordà: un Oli­veda Blanc de Cap­many, un rosat del Mas Llu­nes a Gar­ri­gue­lla, i un negre Vinya dels Aspres de Can­ta­llops. En aquest ordre, perquè val més començar pels vins més suaus i pas­sar pro­gres­si­va­ment als més potents, diu Jordi Quin­tana. El públic escolta aten­ta­ment les expli­ca­ci­ons i des­co­breix que obser­var el color del menisc (la part més allu­nyada de la copa incli­nada) per­met saber l'edat d'un vi. Guiant l'olfacte dels assis­tents, l'enòleg esmenta l'olor de cítrics i flors tro­pi­cals del vi blanc, de pa i mel amb els rosats i de fruita ver­me­lla en una copa de vi negre. Final­ment arriba el moment de posar el vi a la boca. “Es pot esco­pir el vi i no empas­sar-lo, però jo no ho faig”, diu l'enòleg, i el públic també li fa cas i se l'empassa. Pràcti­ca­ment ningú, però, acaba les copes; encara que­den mol­tes para­des per visi­tar i la tarda serà llarga.

Entre dues ses­si­ons, Jordi Quin­tana con­firma que aques­tes ini­ci­a­ci­ons atra­uen cada vegada més gent, cosa que con­firma l'interès crei­xent del públic per apro­fun­dir en el conei­xe­ment dels vins de l'Empordà.

Per com­ple­tar la for­mació, alguns dels assis­tents es tras­lla­den a con­ti­nu­ació al Museu del Joguet, on s'han pro­gra­mat tas­tets temàtics de cellers. Un dels par­ti­ci­pants ahir era Bon­fill Arché, del celler Arché Pagès de Cap­many. Amb una ràpida pre­sen­tació del seu celler tenim resu­mida l'evo­lució dels vins de l'Empordà: avis que ini­cien la pro­ducció el 1886, el tri­omf de les coo­pe­ra­ti­ves als anys vui­tanta i la seva poste­rior des­a­pa­rició, fins a la gene­ració actual, la seva. Arché explica que han hagut de rea­pren­dre a mal­trac­tar la vinya perquè pro­du­eixi menys: posar menys adob a la terra, no tenir por de dei­xar créixer l'herba, fer podes menys inten­si­ves. I apos­tar majo­ritària­ment per ceps autòctons com ara la gar­natxa i la cari­nyena. Amb tot ple­gat, Bon­fill Arché diu que va bus­cant el seu camí, i pro­du­eix aquests vins de l'Empordà, dels quals es parla cada vegada més.

“No volem ser una moda, perquè les modes pas­sen; volem fer vins d'alta qua­li­tat i amb constància”, diu aquest vinya­ter.